MonPlaneta
L’ús de nanopartícules aconsegueix revertir l’Alzheimer en els ratolins

Una nova recerca feta per un equip internacional d’investigadors i dirigida per membres de l‘Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Hospital West China de la Universitat de Sichuan (WCHSU) ha fet un pas de gegant en la lluita contra l’alzheimer i han pogut constatar que la utilització de tres injeccions de nanopartícules ha aconseguit revertir l’Alzheimer en ratolins. Els investigadors han basat el seu treball a restaurar la funció normal del sistema vascular i no l’actuació sobre les neurones o cèl·lules cerebrals, procediments científics que eren els habituals.

En aquest cas els investigadors van fer servir nanopartícules bioactives en si mateix, com fàrmacs supramoleculars; trencant així la utilització habitual de la nanotecnologia i que es basava a portar molècules terapèutiques. Aquestes nanopartícules bioactives no van dirigides cap a les neurones, sinó que el seu objectiu és restaurar la funció de la barrera hematoencefàlica (BBB), que regula l’entorn del cervell. Segons detallen els investigadors en un comunicat la reparació de la BBB fa que es revertís la patologia en models animals. “Dissenyades amb un enfocament d’enginyeria molecular bottom-up (de baix a dalt), aquestes nanopartícules combinen un control de mida precís amb un nombre definit de lligands a la superfície, creant una plataforma multivalent capaç d’interactuar amb els receptors cel·lulars d’una manera molt específica”, destaquen els investigadors.

Els ratolins, el banc de proves

La recerca va fer servir models de ratolins programats genèticament per produir majors quantitats de proteïna beta amiloide (Aβ) i que acabin desenvolupant un deteriorament cognitiu semblant al de l’alzheimer. Per comprovar el funcionament de les nanopartícules els investigadors van administrar als rosegadors tres dosis dels fàrmacs supramoleculars i en van fer un seguiment detallat sobre com responien al tractament. El primer coautor de l’estudi, investigador de l’Hospital West China Junyang Chen, assenyala que els resultats van ser extremadament bons, ja que “només una hora després de la injecció observem una reducció del 50-60% en la quantitat d’Aβ dins del cervell”.

Imatges de microscòpia de fluorescència basada en fulla de llum del cervell d’un ratolí 12 hores després d’haver estat tractat (esquerra) o no (dreta) amb nanopartícules. Es van analitzar els cervells per a veure la quantitat d’acumulació de plaques Aβ. Vermell: plaques Aβ. Verd: vasos sanguinis de la barrera hematoencefàlica. | IBEC
Imatges de microscòpia de fluorescència basada en fulla de llum del cervell d’un ratolí 12 hores després d’haver estat tractat (esquerra) o no (dreta) amb nanopartícules. Es van analitzar els cervells per a veure la quantitat d’acumulació de plaques Aβ. Vermell: plaques Aβ. Verd: vasos sanguinis de la barrera hematoencefàlica. | IBEC

Per comprovar els efectes d’aquest tractament els investigadors van fer un seguiment sobre els diferents tractaments i experiments realitzats. Un dels exemples és el d’un ratolí de 12 mesos (uns 60 anys humans) al qual van tractar i que sis mesos més tard havia recuperat el comportament d’un ratolí sa. “L’efecte a llarg termini prové de la restauració del sistema vascular del cervell. Creiem que funciona com una cascada: quan s’acumulen espècies tòxiques com la beta amiloide (Aβ), la malaltia progressa. Però una vegada que la vascularització pot funcionar novament, comença a eliminar Aβ i altres molècules perjudicioses, cosa que permet que tot el sistema recuperi el seu equilibri. El més rellevant és que les nostres nanopartícules actuen com un fàrmac i semblen activar un mecanisme de retroalimentació que retorna aquesta via d’eliminació a nivells normals”, assenyala el professor d’investigació ICREA a l’IBEC i líder de l’estudi, Giuseppe Battaglia.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa