Un nou estudi liderat pel Grup de Recerca en Virologia Molecular de la Universitat Pompeu Fabra en col·laboració amb els grups de recerca liderats per Arvind H. Patel i per Alfredo Castelló (Universitat de Glasgow) Rafael Sanjuán (Institut de Biologia Integrativa de Sistemes, València) i Miguel Chillón (Universitat Autònoma Barcelona) i publicat al portal cientific Nature Communications ha fet una troballa clau que permetria frenar l’expansió i propagació del coronavirus.
Els investigadors han pogut identificar uns enzims que modifiquen els ARN de transferència (ARNt) –petites peces cel·lulars necessàries per construir proteïnes–, uns enzims que juguen un paper clau en la infecció per coronavirus. Els resultats de l’estudi mostren que aquests enzims s’activen per la resposta a l’estrès que genera la infecció vírica i que suposa que siguin una diana terapèutica per desenvolupar fàrmacs antivirals d’ampli espectre contra els coronavirus i frenar la seva propagació. “Curiosament, els coronavirus necessiten uns ARNt que no són massa freqüents en les cèl·lules. Per això ens vam preguntar com pot un virus propagar-se tan de pressa dins d’una cèl·lula on no abunden els ARNt que necessita per fabricar les seves proteïnes virals?”, assenyala Elena Muscolino, primera autora del treball.
La infecció per Coronavirus genera un estrès que modifica químicament els ARNt i suposa un canvi en el funcionament cel·lular del cos, fent que les cèl·lules no estiguin al 100% per produir les seves pròpies proteïnes i no pot tenir les condicions ideals per a respondre a l’estrès generat per la infecció. “Per fabricar proteïnes de resposta a l’estrès calen els mateixos ARNt que necessiten els coronavirus per fabricar les seves proteïnes virals”, explica Mireia Puig, coautora del treball. “Com que els canvis en els ARNt són modificacions de la maquinària que ja té la cèl·lula i no generació de noves ‘peces cel·lulars’, la producció de proteïnes virals es dona ràpidament i els coronavirus poden propagar-se molt de pressa”, afegeix Muscolino
La importància de la troballa feta pels investigadors recau en la possibilitat de crear fàrmacs que puguin frenar la propagació de la malaltia. Juana Díez, directora del Grup de Virologia Molecular de la Universitat Pompeu Fabra, la qual ha liderat la recerca, assenyala que “un fàrmac d’aquest tipus ens permetria contenir les infeccions causades per nous coronavirus des de les seves fases inicials, evitaria la seva ràpida expansió i, per tant, la generació de noves pandèmies”.
Coronavirus, una amenaça
Des de principis de segle el món ha estat exposat a l’amenaça del Coronavirus. De fet, només en un quart de segle la humanitat ha patit tres brots de malalties respiratòries vinculades al coronavirus i transmès d’animals a humans. El primer dels brots va ser el del SARS-CoV-1 el 2002 seguit del MERS el 2012 i, finalment, la gran pandèmia d’aquest segle com va ser el SARS-CoV-2 el 2019, una pandèmia que va causar més de 7 milions de morts arreu del planeta.
“Els coronavirus són molt perillosos per la seva capacitat de generar noves variants capaces d’infectar humans després de circular en reservoris animals”, alerta Juana Díez qui afegeix que “actualment no tenim cap fàrmac antiviral d’ampli espectre eficaç enfront dels coronavirus. Així que quan emergeixi un nou coronavirus, un escenari considerat molt probable per la comunitat científica, estarem com a finals del 2019, quan no teníem fàrmacs per controlar la propagació del virus”.
