Un estudi elaborat per investigadores de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i que s’ha publicat a la revista científica Enviromental Science and Technology alerta que s’ha trobat una gran gamma d’additius plàstics entre els productes menstruals estudiats. L’objectiu de l’estudi era avaluar l’exposició d’aquests plàstics contaminants al contacte dèrmic amb altres productes i l’impacte ambiental que generen un cop ja s’han convertit en residus o es renten.
Les autores de l’estudi assenyalen que la utilització continuada d’aquest tipus de productes que estan en contacte directe en contacte directe amb teixits vaginals i vulvars i que tenen una capacitat d’absorció més gran que la de la pell humana pot generar una exposició a les substàncies químiques d’aquests productes. De fet, estudis preliminars amb altres productes de consum indiquen que la quantitat de plastificants que es poden transferir a la pell pel contacte dèrmic varia entre el 6% i el 97% depenent de quin material i quin plastificant sigui.
Quins productes menstruals tenen més additius plàstics
Concretament, l’estudi, que ha analitzat 41 productes, assenyala que les concentracions més altes d’additius plàstics es van trobar en les compreses reutilitzables, les d’un sol ús, els salvaslips i la roba interior menstrual; mentre que les quantitats més baixes d’aquests plàstics es van detectar en copes menstruals i tampons. Ethel Eljarrat, directora de l’IDAEA i autora de l’estudi, assenyala que han identificat “substàncies preocupants per a la salut que encara no s’havien estudiat”. “Els nostres resultats assenyalen una nova via d’exposició a compostos tòxics que cal estudiar més a fons per poder valorar els possibles riscos per a la salut humana. És important continuar investigant per comprendre si l’exposició dèrmica suposa un risc afegit a l’exposició ja coneguda per altres vies com l’alimentació, la inhalació d’aire o la ingesta de pols”, afegeix.
“És important tenir en compte que aquests productes s’utilitzen durant etapes fèrtils de la vida i que aquesta exposició podria ser rellevant per a la salut reproductiva, ja que l’exposició a disruptors endocrins pot comportar efectes negatius en la reproducció”, adverteix Eljarra.
Un impacte ambiental destacat
Les investigadores assenyalen que els additius plàstics que es troben en els productes menstruals es poden alliberar quan es renten els productes reutilitzables i quan la gent rebutja els productes d’un sòl ús, un fet que suposa que s’acumulin els additius plàstics en les aigües residuals i afectin els ecosistemes aquàtics i terrestres.
Els resultats de l’estudi mostren que els productes d’un sol ús són els que generen un impacte ambiental més gran per culpa de l’elevat consum d’aquests mentre que els productes reutilitzables alliberen menys additius, però alliberen els compostos químics a l’aigua quan es renten. “El contingut químic és només una part de la petjada ambiental d’aquests productes, però és molt rellevant malgrat que sovint no s’inclou en les avaluacions d’impacte ambiental. És fonamental que la composició química d’aquests productes sigui més transparent per poder incloure aquesta informació en l’anàlisi del cicle de vida i per avaluar adequadament l’impacte global dels productes menstruals”, assenyala Lara Cioni, investigadora de l’IDAEA i primera autora de l’estudi.
