Una missió arqueològica a Escòcia ha tret de l’oblit les restes d’una fortificació romana construïda al mur d’Antoní -el germà oblidat del mur d’Adrià. A través d’una datació feta per radiocarboni els arqueòlegs han pogut trobar una fortificació que data d’entre mitjans del segle II i mitjans del segle III dC a la localitat de Bearsden, a uns 8 km al nord-oest de Glasgow.
En declaracions recollides per Live Science els arqueòlegs de Guard Archaeology assenyalen que aquesta fortificació “tenia vistes panoràmiques del paisatge, especialment cap al nord, que estava fora del control romà” i també estava situada prop d’un fort romà, fet pel qual se suposa que la fortificació hauria servit per mantenir un control de les aproximacions al mur i alertar la guarnició del mur. Aquesta fortificació s’hauria construït sobre una base de pedra i haurien fet una rasa per millorar les defenses.
Els arqueòlegs assenyalen que, probablement, en aquesta fortificació s’han trobat les restes de dos edificis que s’haurien destinat a acollir les guarnicions militars, dues torres de vigilància i una sèrie de fossats i muralles per a protegir-les.
El mur d’Antoní, el germà oblidat
Les campanyes militars de Roma a terres britanes van quedar marcades per la ferotge resistència dels poblats britans. Per protegir les seves conqueses i evitar que els pobles del nord recuperessin les seves terres els romans van construir fins a dos murs que travessaven Britània de costa a costa. El més famós i popular és el mur d’Adrià (122-410), la darrera fortificació romana dels romans, però més al nord, 160 km concretament, va existir un altre mur, el d’Antoní.
Encarregat per mandat de l’emperador romà Antoní Pius (138 – 161 dC) l’any 140 el mur d’Antoní va suposar el segon mur de la defensa romana a Britània. El mur, de 62 quilòmetres, separava el sud d’Escòcia -conquerit pels romans- del nord i va ser abandonada l’any 165 dC després que els romans es retiressin fins al mur d’Adrià després de diverses derrotes.
