Molts dels déus i deesses de l’edat antiga tenien un vincle destacat amb la natura. Segons el professor associat d’Astrofísica de la Universitat de Portsmouth, Or Graur, una d’aquestes divinitats que estarien vinculades amb la natura seria la deessa egípcia del cel Nut. L’investigador va combinar l’astronomia amb l’egiptologia, va analitzar el possible vincle amb la Via Làctia i en el seu estudi va revisar 125 imatges de la deessa del cel Nut, trobades entre 555 taüts egipcis antics que daten de fa gairebé 5.000 anys. Graur assenyala que Nut podria ser la representació visual egípcia de la Via Làctia. La investigació mostra que en escenes on es reflecteix el cel, tant de nit com de dia, la deessa és representada com una dona nua i arquejada, de vegades coberta d’estrelles o discos solars.
La representació de Nut
Els egipcis representaven la seva deessa del cel, Nut, com una dona estavellada i que estava arquejada sobre el seu germà, Geb, qui era el déu de la terra. La mitologia egípcia assenyala que Nut protegia la terra de ser inundada per les aigües invasores del buit i, a més, exercia un paper fonamental en el cicle solar perquè absorbia el sol només es pongués al vespre i tornava a donar-li vida quan es feia l’alba.
Diferències entre taüts
Graur explica que al taüt exterior de Nesitaudjatakhet -una reina egípcia de la XXII Dinastia- l’aparença de Nut estava allunyada de la norma amb la qual se la representava, si no que aquí hi ha una corba negra que creua el cos de Nut des de la planta dels peus fins a la punta dels dits, amb estrelles pintades. “Crec que la corba ondulada representa la Via Làctia i podria ser una representació de la Gran Esquerda, la franja fosca de pols que travessa la brillant franja de llum difusa de la Via Làctica”, explica l’investigador.
