L’Imperi Romà va ser una de les administracions i exèrcits més grans i importants de la història. El seu col·lapse podria haver estat motivat per una alteració climàtica com la provocada per la petita edat de gel de l’antiguitat tardana (que hauria començat prop del 536 dC). Un equip de la Universitat de Southampton s‘ha dedicat a estudiar uns còdols -fragments de roca de formes arrodonides a conseqüència de l’erosió i transport dels agents erosionadors- que han aparegut a una platja d’Islàndia provinents de Groenlàndia. Aquests còdols haurien estat transportats per icebergs que s’haurien desprès de les glaceres de Groenlàndia. Christopher Spencer, autor principal de la investigació, explica que els zircons són “essencialment càpsules del temps que preserven informació vital”.
La petita edat de gel i el col·lapse de l’Imperi Romà
L’aparició d’aquests còdols hauria estat provocat per la petita edat de gel de l’antiguitat tardana, un període en el qual tres erupcions massives van bloquejar la llum solar i van fer que el món es refredés i congelés. Aquesta edat va durar entre 200 i 300 anys i en aquest transcurs el planeta va baixar la seva temperatura entre 15 i 17 graus.
Aquesta petita edat de gel hauria estat un dels desencadenants per al final de l’imperi Romà, ja que durant aquests anys el refredament global va fer malbé gran quantitat de collites i va afectar directament el bestiar, una cadena de circumstàncies que van augmentar el preu dels aliments i haurien enfonsat la població romana en la fam, la pobresa i les malalties -com podria ser la plaga de Justinià (541-543) quan va morir prop del 50% de la població mundial-, un còctel que hauria desembocat en la posterior caiguda de l’Imperi Romà l’any 1453 i que va causar un canvi demogràfic i cultural arreu d’Europa.
