Investigadors de la Universitat de Bournemouth i del Servei de Parcs Nacionals dels EUA han excavat unes empremtes que daten d’entre fa 23.000 i 21.000 anys a Nou Mèxic. Els resultats d’aquesta nova investigació suposen un nou pas en la cronologia de l’espècie humana al continent americà i aprofundeix encara més el coneixement sobre el desenvolupament de les cultures a Amèrica del Nord, ja que aquestes petjades són 10.000 anys més antigues que les que es van trobar ara fa prop d’un segle a Nou Mèxic.
Vance Holliday, professor emèrit de l’Escola d’Antropologia i del Departament de Geociències de la Universitat d’Arizona i una de les veus més respectades sobre l’estudi de l’antiga Amèrica, assenyala que malgrat els resultats de l’estudi aquesta investigació no respon a una de les grans preguntes de la comunitat com és: Per què no hi ha indicis d’artefactes o assentaments en el lloc de les empremtes? Holliday teoritza que les societats caçadores-recol·lectores haurien tingut molta cura de no deixar enrere cap recurs, donada la importància dels estris i les eines en aquestes societats primigènies. “Aquestes persones viuen dels seus artefactes i eren lluny d’on poden aconseguir material de reemplaçament. No estan simplement deixant caure artefactes a l’atzar” assenyala l’investigador.
Els Estats Units, sota l’amenaça d’un megatsunami
Sota les aparentment aigües tranquil·les del Pacífic es podria estar coent un greu perill que afectaria directament els Estats Units. Allà on es troben les plaques tectòniques de Juan de Fuca i Amèrica del Nord els científics han alertat que un megaterratrèmol de gran magnitud podria sacsejar aquestes plaques tectòniques i acabar provocant un megatsunami que arribaria a generar onades de fins a 300 metres d’altitud. Les previsions dels investigadors de la Universitat de Virginia Tech assenyalen que aquesta onada gegantina esborraria del mapa la costa oest dels Estats Units i estats com Washington, Oregon i el nord de Califòrnia.
