Les noves dades de l’activitat sísmica a Mart recollides per la missió InSight de la NASA mostren nous indicis d’aigua i vida al planeta vermell. Els investigadors han utilitzat les dades obtingudes pel SEIS d’InSight -que permet llegir l’energia que emet l’impacte d’un meteorit o un terratrèmol– en les quals es poden obtenir les ones P -que poden viatjar més ràpidament a través de material de més densitat i més lent a través de material menys dens, les ones S -que no poden viatjar a través de l’aigua i es mouen a una velocitat més baixa que les ones P- i les ones superficials, tres elements que s’utilitzen per escanejar la imatge interior del planeta i han pogut identificar que hi ha una diferència clara entre la velocitat de les ones entre les roques de mart en zones seques i les que poden contenir aigua.

Les roques de mart

Els científics Ikuo Katayama de la Universitat d’Hiroshima i Yuya Akamatsu del Research Institute for Marine Geodynamics, al Japó, han utilitzat les roques diabases de Rydaholm, Suècia, per a comprovar la seva tesi, ja que aquestes roques són similars a les roques marcianes. Els investigadors van mesurar la velocitat de les ones P i S i han monitorat l’energia de les ones sísmiques de les roques seques, les humides i congelades.

Aquest és el concepte d'un artista d'un Mart primerenc amb aigua líquida (zones blaves) a la seva superfície. Les regions antigues de Mart presenten signes d'aigua abundant, com ara característiques semblants a valls i deltes, i minerals que només es formen en presència d'aigua líquida. Els científics pensen que fa milers de milions d'anys, l'atmosfera de Mart era prou més densa i càlida per formar rius, llacs i potser fins i tot oceans d'aigua. A mesura que el planeta es va refredar i va perdre el seu camp magnètic global, el vent solar i les tempestes solars van erosionar a l'espai una part important de l'atmosfera del planeta, convertint Mart en el desert fred i àrid que veiem avui. | NASA
Aquest és el concepte d’un artista d’un Mart primerenc amb aigua líquida (zones blaves) a la seva superfície. Les regions antigues de Mart presenten signes d’aigua abundant, com ara característiques semblants a valls i deltes, i minerals que només es formen en presència d’aigua líquida. Els científics pensen que fa milers de milions d’anys, l’atmosfera de Mart era prou més densa i càlida per formar rius, llacs i potser fins i tot oceans d’aigua. A mesura que el planeta es va refredar i va perdre el seu camp magnètic global, el vent solar i les tempestes solars van erosionar a l’espai una part important de l’atmosfera del planeta, convertint Mart en el desert fred i àrid que veiem avui. | NASA

L’estudi dels científics mostra que hi ha una gran diferència de les velocitats sísmiques entre les mostres seques, humides i congelades i expliquen que aquestes troballes evidencien l’existència d’aigua sota la superfície de Mart. “Molts estudis suggereixen la presència d’aigua a l’antic Mart fa milers de milions d’anys”, assenyala Ikuo Katayama, que, a la vegada assegura que el seu model “indica la presència d’aigua líquida al Mart actual”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa