Trobar una atmosfera que tingui poc carboni pot ser una de les grans notícies per a l’espècie humana. De fet, Julien de Wit, professor assistent de ciències planetàries al Massachusetts Institute of Technology, i colíder de l’estudi que ho ha descobert, ho qualifica del “sant Greal en la ciència dels exoplanetes“. De Wit ha celebrat una troballa important pel que fa a la cerca de planetes habitables: la falta de carboni en l’atmosfera.
De Wit no ha estat sol en aquesta recerca, ja que va comptar amb l’ajuda del codirector Amaury Triaud, de la Universitat de Birmingham al Regne Unit, i dels coautors Benjamin Rackham, Prajwal Niraula, Ana Glidden Oliver Jagoutz, Matej Peč, Janusz Petkowski i Sara Seager, juntament amb Frieder Klein, de l’Institut Oceanogràfic Woods Hole (WHOI), i Martin Turbet, de l’Escola Politècnica de França, i Franck Selsis, del Laboratoire d’Astrophysique de Bordeaux.
Una troballa que ho pot canviar tot
Els astrònoms han detectat més 5.200 mons més enllà del sistema solar, uns mons dels quals es pot mesurar la distància entre el planeta i la seva estrella i el temps que tarden a completar l’òrbita. Un fet que pot ajudar a avaluar si un planeta està en una zona habitable o no, però encara no hi ha hagut forma de poder comprovar-ho directament.
Un planeta és habitable si es troba aigua líquida a la seva superfície, fet que es pot detectar a través de “centellejos”, que reflecteixen la llum solar en el líquid element. Detectar aquestes lluentors és complicat amb la tecnologia de la qual es disposa avui dia, però l’estudi del MIT ha trobat una forma de poder esbrinar si hi ha aigua.
Venus, la Terra i Mart comparteixen diverses coses, però el planeta que habita l’espècie humana presenta menys diòxid de carboni en la seva atmosfera, a diferència dels altres dos, un fet que és clau, com diu Triaud: “Si ara veiem un planeta amb molt menys carboni, ha d’haver anat a algun lloc”.
No confondre un planeta habitable amb un planeta habitat
Que hi hagi unes condicions idònies per habitar un planeta no implica que aquest hagi d’estar habitat. Per saber si hi ha vida en un planeta l’equip que ha fet l’estudi proposa que els astrònoms busquin una molècula, l’ozó. Les plantes i els microbis ajuden a extreure el diòxid, menys que els oceans, això sí, i és per això que les formes de vida emeten oxigen, aquest reacciona amb els fotons del sol i crea l’ozó, que és molt més fàcil de detectar que l’oxigen. Triaud destaca la relació entre l’ozó i la vida: “Si veiem ozó, hi ha moltes possibilitats que estigui relacionat amb el diòxid de carboni consumit per la vida“.
