L’any 1974 uns agricultors de la província xinesa de Shaanxi es van topar per error amb la tomba de Qin Shi Huang, el primer emperador de la dinastia Qin que va governar l’imperi xinès entre el 221 al 210 aC. El descobriment, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1987, consta d’una necròpolis internacionalment reconeguda de 60 quilòmetres quadrats i que està custodiada pels famosos guerrers de terracota, amaga un secret que aterreix els arqueòlegs i que fa que no s’hi atreveixin a entrar. A dins de la tomba hi ha una cambra funerària que no s’ha obert des que es va descobrir (tot i que té més de dos mil·lennis) perquè podria estar plena de trampes que s’haurien instal·lat per a protegir el descans etern de Qin Shi Huang i que resultarien altament tòxiques i perilloses per als humans.
La cambra funerària del terror
La llegenda de la ‘tomba maleïda’ sorgeix a partir de diversos textos històrics de l’historiador xinès Sima Qian. En aquests textos, Qian assenyala que l’interior del sepulcre de l’emperador estaria custodiat per un mapa en miniatura de l’imperi xinès, i en aquest mapa els rius i llacs de l’imperi estarien representats per mercuri líquid; un metall que en les societats antigues era considerat com un ‘elixir de vida’ però que s’ha descobert que és un material radicalment tòxic. “Es van construir palaus i torres panoràmiques per a cent funcionaris, i la tomba es va omplir d’artefactes rars i tresors meravellosos. Es va ordenar als artesans que fabriquessin ballestes i fletxes preparades per disparar a qualsevol que entrés a la tomba. Es va utilitzar mercuri per simular els cent rius, el Iang-Tsé i el riu Groc, i el gran mar, i es va fer que fluís mecànicament”, relaten els textos de Sima Qian.
Un estudi publicat al portal científic Nature va donar versemblança a les cròniques de Sima Qian. Els científics van poder detectar uns nivells de mercuri que sobrepassaven amb escreix la mitjana ambiental de l’atmosfera de la tomba. L’estudi assenyala que “el mercuri altament volàtil pot estar escapant a través de les esquerdes, que es van desenvolupar a l’estructura amb el temps”, un motiu que porta els arqueòlegs a tenir pànic d’entrar i pertorbar el descans etern de Qin Shi Huang.
La història carrega de motius la por sobre la maledicció de la tomba
La por dels arqueòlegs no és infundada. Un dels grans descobriments arqueològics de la història també va donar pas a una de les llegendes més terrorífiques. La llegenda de la maledicció de Tutankamon -que assenyala que tot aquell qui s’atreveixi a obrir la tomba del faraó en patirà les conseqüències- va començar quan Lord Carnavon va morir mig any després del descobriment de la tomba l’any 1922. Anys més tard, altres dels membres de l’expedició també van morir com són el cas d’Arthur C. Mace o James Henry Breasted, que van perdre la vida 6 anys i 13 anys després d’obrir la tomba del faraó.
