Un nou estudi impulsat per la Universitat de Maryland assenyala que els terratrèmols poden ser els grans enemics de les bases lunars. Els investigadors destaquen que precisament aquests moviments sísmics van ser els que van causar que el paisatge lunar de la vall Taurus-Littrow (on van aterrar els astronautes de l’Apol·lo 17 l’any 1972) canviés dràsticament. Segons les troballes dels científics, aquests moviments sísmics poden comprometre la seguretat de les futures missions lunars i l’establiment de bases lunars. El coautor de l’estudi i professor associat de la Universitat de Maryland, Nicholas Schmerr, assenyala, però, que els investigadors encara “no comptem amb instruments de mesura de moviment intens que permetin mesurar l’activitat sísmica en la Lluna com en la Terra, per la qual cosa vam haver de buscar altres maneres d’avaluar la magnitud del moviment del terreny, com la caiguda de roques i els lliscaments de terra que es mobilitzen amb aquests esdeveniments sísmics”.
Els investigadors assenyalen que on va aterrar l’Apol·lo 17 s’ha pogut evidenciar despreniments de roques i lliscaments de terra probablement provocats per sismes lunars. De fet, les troballes de l’estudi indiquen que s’han produït repetidament terratrèmols lunars amb magnituds pròximes a 3.0 durant els últims 90 milions d’anys al llarg de la falla Lee-Lincoln, una fractura geològica que travessa la vall Taurus-Littrow i suggereixen que aquesta falla encara podria estar activa, un fet que comprometria les bases lunars futures. “El risc que ocorri una cosa catastròfica no és zero, i encara que és petit, no és una cosa que es pugui ignorar per complet en planificar infraestructura a llarg termini en la superfície lunar”, assenyala el coautor Thomas Watters, científic de l’Institut Smithsonian.
Un risc que amenaça la NASA
Aquestes troballes suposen una amenaça directa per la NASA, que segueix impulsant el programa Artemis; un programa que busca poder fer possible una presència humana sostinguda en la Lluna. Nichola Schmerr assenyala que “si els astronautes fossin allí un dia, tindrien molt mala sort si es produís un esdeveniment nociu”, però que aquest perill és molt més elevat si “es té un hàbitat o una missió tripulada en la Lluna durant una dècada sencera, això equival a 3.650 dies multiplicat per 1 en 20 milions, o el risc d’un terratrèmol lunar perillós es redueix a aproximadament 1 entre 5.500. És similar a passar de les baixíssimes probabilitats de guanyar la loteria a les molt majors que et toqui un pòquer de quatre iguals”.
