Fa anys que es coneix que els bacteris s’estan tornant multiresistents als antibiòtics. Ara, però, un nou estudi publicat a PLOS Medicine assenyala que l’Àfrica aquesta situació s’està desfermant i està amenaçant seriosament la salut de la població del continent. En aquest darrer estudi els investigadors han recollit les dades sobre incidència de bacteris multiresistents d’un total de 14 països i 187.000 mostres de 205 laboratoris diferents. En total, els investigadors han tardat sis anys a acabar d’analitzar totes les dades i publicar aquest darrer estudi.
Les dades mostren que els bacteris que més infeccions causen al continent africà són l’E.coli (en un 22,2% dels casos) i l’Staphylococcus aureus (en un 15%). Però no és quins bacteris són els predominants o la taxa d’infecció que presenta el continent el que preocupa als investigadors, sinó que durant l’estudi han pogut observar que prop d’un 70% de les mostres analitzades mostraven resistència als antibiòtics més utilitzats, una xifra extremadament alta i que posa en perill la salut de milions de persones, ja que els investigadors també assenyalen que molts laboratoris es troben actualment amb una falta de mitjans. I és que els investigadors alerten que després d’una munió d’anys molts dels antibiòtics emprats per combatre les infeccions causades per l’E.coli, el S.aureus o altres malalties esteses com la gonorrea.
La utilització d’antibiòtics, ‘l’entrenament’ dels bacteris
Un antibiòtic és una substància química que administrada en dosis baixes té la capacitat d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los. Aquests medicaments, per tant, tenen la capacitat de combatre les infeccions bacterianes en humans i animals. La natura és un mecanisme simple i perfecte a la vegada i en el cas dels bacteris fa que, de forma aleatòria, poden tenir informació genètica perquè puguin degradar i desactivar els efectes dels antibiòtics. Quan s’utilitza l’antibiòtic els bacteris, a excepció dels que han desenvolupat una resistència, moren i els bacteris resistents ocupen l’espai dels seus ‘companys’ morts. Aquest fet provoca que la segona ‘generació’ de bacteris tingui una resistència destacada als antibiòtics i que si aquests aconsegueixen infectar un pacient es compliqui el tractament mèdic per combatre la presència bacteriana. Això no és només un fet que es vagi passant de generació en generació dels bacteris, sinó que es pot transmetre entre espècies diferents.
L’amenaça sobre l’Àfrica, molt present
Les dades recollides per part dels investigadors fan que alertin de la situació que pateix l’Àfrica, un continent històricament amb problemes de finançament, d’infraestructures i d’inestabilitat política, envers la proliferació d’aquesta resistència per part dels bacteris. De fet, els investigadors demanen que s’augmenti més la inversió en laboratoris de bacteriologia, en la recopilació de dades, en l’accés a eines de diagnòstic i els sistemes de salut pública d’arreu del continent. Una sèrie d’inversions que permetria millorar el seguiment dels brots de bacteris resistents, es podrien fer anàlisis més detallades i es podria desplegar una resposta mèdica per poder frenar i contrarestar la seva expansió. Malgrat aquestes propostes, els investigadors assenyalen que el primer pas i el més important de tots és que s’inverteixin els diners en la creació d’estructures que puguin garantir l’accés de la població a l’aigua potable, millorar i construir noves estructures de sanejament i que les vacunes puguin arribar al total de la població, una suma de factors que ha de ser el pal de palles per reduir les infeccions.
