La lluita contra el càncer no té aturador. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) junt amb els de l’Institut de Recerca Sant Pau i el CIBER-BBN, han creat una nova forma per lluitar contra el càncer. Els investigadors han desenvolupat uns micromaterials que estan compostos, únicament, per proteïnes i que poden alliberar nanopartícules (de forma prolongada en el temps) i acaben destruint, de forma selectiva, les cèl·lules canceroses.
Per crear aquesta innovació en la lluita contra el càncer els investigadors han analitzat l’estructura molecular d’aquests materials i la dinàmica que presenten en el seu procés de secreció. De fet, aquest sistema ha mostrat un alt rendiment un cop s’ha aplicat l’administració subcutània, en un model de càncer colorectal.
En els experiments amb ratolins han pogut observar com les nanopartícules de proteïna que s’alliberen i que acaben acumulant-se als teixits tumorals dels animals. Una acumulació que els investigadors han destacat que és molt més eficaç quan la proteïna s’ha administrat al torrent sanguini, un fet pel qual es podria evitar l’administració intravenosa i milloraria l’eficàcia d’aquest fàrmac.
Com funcionen aquests micromaterials?
Aquests micromaterials s’han fet per imitar els grànuls secretors naturals que té el sistema endocrí. Les proves les han realitzat amb ratolins i han sigut to un èxit amb el model de càncer colorectal. Aquests micromaterials els formen unes cadenes d’aminoàcids que són funcionals i estan biodisponibles per poder ser alliberats i que ataquin les cèl·lules canceroses.
Quina tecnologia han utilitzat aquests investigadors? Doncs la veritat és que és, relativament senzilla, ja que per crear aquests grànuls s’implica la coordinació del zinc iònic amb dominis rics en histidina, que és un aminoàcid totalment crucial per als éssers vius i no és tòxic.
