Els primats, igual que els humans (l’espècie més evolucionada), teixeixen vincles -‘amorosos’ o ‘reproductius’ entre mascles i femelles. Un estudi dirigit per les primatòlogues Liesbeth Sterck, de la Universitat d’Utrecht, i Julia Ostner, de la Universitat de Göttingen, assenyala que aquests vincles no només s’estableixen per afecte, sinó que també busquen un benefici clar per a les dues parts i una protecció i control reproductiu de l’espècie.
Les investigadores assenyalen que aquest nou estudi aporta informació teòrica sobre com es formen aquests vincles i sobretot el paper decisiu que tenen les femelles.
Els vincles que formen els primats
Com també passa en els humans, alguns primats mascles i femelles es porten bé i altres no. La majoria dels estudis s’han centrat sempre en els mascles i centrant-se en la mera atracció física fins a processos evolutius profundament arrelats. Els investigadors, però, han realitzat un mapatge de centenars d’observacions de primats de les darreres dècades en els quals s’indica el paper clau de les femelles en les “amistats amb beneficis” entre primats mascles i femelles solen evolucionar quan tots dos poden obtenir alguna cosa. Les femelles, però, tracten amb qui aparellar-se mentre que els mascles busquen cuidar i protegir les cries.
Aquesta troballa té una gran importància sobretot si s’extrapolen els resultats als grups, ja que els mascles no poden simplement dominar les femelles i les cries del grup necessiten cures. És per això que aquests vincles són més propensos a formar-se en grups en els quals els mascles no són els caps. Sterck assenyala que “les nostres troballes mostren que aquests vincles no es basen únicament en l’atracció i l’afecte”. La investigadora explica que els vincles que generen els primats “també són estratègics. Tant els primats mascles com les femelles busquen inconscientment aquestes amistats que els proporcionen beneficis. Els beneficis poden ser protecció, millor accés als recursos o assegurar la supervivència de les seves cries. Perquè l’evolució doni forma a aquests comportaments, no cal que sàpiguen quan o com els vincles donen resultat”.
A més, l’estudi assenyala que aquests vincles canvien amb el temps. Durant la temporada d’aparellament el comportament del mascle és “d’empolainar” les femelles amb més freqüència, però amb el pas del temps les femelles poden buscar el suport dels mascles per protegir les cries durant la lactància. En el cas dels mascles, que inicialment poden vincular-se a una femella per assegurar els drets d’aparellament, la femella un cop dona a llum pot dependre del mascle per a la seva protecció. Un cop la cria es torna independent, els vincles es poden dissoldre i tant el mascle com la femella poden emparellar-se amb altres exemplars.
