Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museu de la Conca Dellà i la Fundación Dinópolis han trobat uns fòssils al jaciment dels Nerets a Vilamitjana (Tremp), un dels més importants de la Conca de Tremp, que han permès fer la descripció més completa a Europa d’una dentició de titanosaure. Les restes corresponen a un dels últims dinosaures d’aquest grup —que es caracteritza per tenir un cap petit, un coll i una cua llargs i unes potes semblants a les d’un elefant— que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys i els investigadors consideren que podria tractar-se d’una nova espècie.
Un equip de recerca de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) acaba de publicar un estudi, recollit per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), que podria suposar un gran salt en la comprensió d’aquest grup de dinosaures, els últims que van viure a Europa durant el Cretaci superior, el període anterior a la seva extinció fa 66 milions d’anys. Les dents no es van trobar en una posició anatòmica, sinó desarticulada, però estaven disseminades al voltant d’un crani de titanosaure, per la qual cosa els investigadors consideren que pertanyen a un sol individu d’aquests gegants.
Una troballa inusual en un dinosaure
En concret, es tracta d’una col·lecció de 18 dents amb corones còniques i esveltes dissenyades per tallar matèria vegetal. Tenen un “marcat desenvolupament de les carines mesials i distals, és a dir, les crestes en punta que recorren el lateral de la dent, com si fos la fulla d’una llança”. Les característiques de les dents indiquen que el dinosaure d’on provenen no s’assembla a cap de les espècies de titanosaure conegudes fins ara Europa, però sí que presenten els trets distintius d’aquest grup de dinosaures. A més, en comparar-les entre elles, els investigadors ha trobat diferències en la seva forma, una qüestió inusual en aquesta mena de troballes, ja que les dents de la boca d’un mateix dinosaure s’acostumen a assemblar força entre elles.
“Com que corresponen totes al mateix individu, pensem que les diferències són degudes a la posició que ocupen a la boca, tal com passa amb els mamífers, que poden tenir dents de formes molt diferents, com les incisives o els queixals”, explica Bernat Vázquez, paleontòleg del grup de recerca en Ecosistemes dels Dinosaures de l’ICP. “En aquest cas, però, les diferències no són tan extremes, ja que totes les dents tenen la mateixa funció”, ha conclòs l’investigador.
Un nou mètode de recerca
Els investigadors que participen de l’estudi també ha pogut elaborar un nou mètode de recerca que permet determinar la posició a la boca de qualsevol dent de titanosaure encara que aquesta es trobi aïllada al camp. Això suposa un gran salt endavant en aquesta mena d’investigacions, ja que fins ara es considerava que les dents soltes tenien poc valor paleontològic i sovint no es tenien en compte més enllà de la descripció individual de la peça. Gràcies a aquest nou mètode, els investigadors han pogut reconstruir la posició de totes les dents trobades i reconstruir la configuració original.
