Explicar i donar sentit al món que ens envolta ha sigut, des de sempre, una de les grans necessitats de la humanitat. Classificar i posar noms a tot allò que descobrim és essencial perquè existeixi dins l’imaginari col·lectiu. Si no se li posa nom, si no s’etiqueta i es descriu, en certa manera, no existeix. I l’eina perfecta per dibuixar la realitat on vivim de forma precisa i manejable són els mapes. Els mapes en sentit ampli: no només estem parlant de mapes geogràfics o polítics, sinó també de mapes conceptuals i teòrics com la taula periòdica, que ens ajuda a posar noms i cognoms a la química que ens rodeja.
En les últimes dècades els científics s’han embrancat en el disseny d’un mapa que ja no és per definir el què tenim al voltant, sinó per definir-nos a nosaltres mateixos a partir de la unitat bàsica de la biologia: la cèl·lula. Des del 2016, milers d’experts d’arreu del món s’han sumat a un consorci internacional de recerca dedicat a cartografiar tots els tipus de cèl·lules del cos humà, en tots els aspectes possibles. Des del desenvolupament fins a la vellesa, tenint en compte la immensa diversitat de perfils cel·lulars humans que existeix mundialment (gènere, ètnia, edat…). Això es tradueix en intentar cartografiar els 37,2 trilions de cèl·lules que s’estima que configuren una persona, en la màxima diversitat abastable perquè sigui representativa i utilitzable per a tothom.
La tasca és titànica. Per això, ja són més de 3.600 científics, de 1.900 institucions diferents provinents d’un centenar de països –i van en augment– els que treballen per donar vida al Human Cell Atlas (HCA; en català, Atles Cel·lular Humà). I el dimecres passat van brotar els primers fruits del projecte, gràcies a la publicació d’una bateria de més de 40 articles d’investigació biomèdica desenvolupats gràcies a la informació recopilada fins ara. I això només és l’inici. Tal com avisen les impulsores principals del projecte, les biòlogues Aviv Regev i Sarah Teichmann, en seguiran molts més.
Per a Regev i Teichmann, l’atles pot arribar a transformar la manera com entenem la biologia, la salut i la malaltia, i està obrint les portes a una nova era en la medicina de precisió. El potencial de l’HCA és tan esperançador perquè recupera i emfatitza els bàsics de la biologia. La idea és senzilla: per estudiar la biologia humana, és primordial conèixer les cèl·lules en detall perquè en són la unitat funcional i estructural.
Ara bé, fins ara, en la recerca biomèdica, era fàcil perdre la individualitat de cada cèl·lula en la massa del teixit del qual formava part. Aviv Regev utilitza una metàfora per explicar-ho. Imaginem que cada cèl·lula del nostre organisme és un tipus de fruita diferent. Maduixes, plàtans, préssecs, taronges… Hi ha moltes maduixes, diferents entre si, però que es poden identificar com a maduixes i diferenciar clarament dels plàtans. Ara bé, normalment, per estudiar-les a laboratori, no es podien observar una per una, sinó que s’agafava una mostra de teixit, amb tota mena de fruites barrejades, es processaven i s’analitzaven juntes. És com si s’estigués estudiant un batut de fruites sense distingir-ne els ingredients. Amb els avenços en les noves tecnologies (sobretot, el que s’anomena single cell transcriptomics), ara és possible analitzar cada cèl·lula individualment, i dins un teixit, saber quantes cèl·lules hi ha i de quin tipus són. Ja no tenim batuts: hem aconseguit macedònies.
Aprofitant aquesta tecnologia, el projecte d’HCA aspira a caracteritzar cada fruita, cada cèl·lula del cos humà, i configurar-ne l’equivalent a un DNI cel·lular, personal i intransferible, per conèixer amb detall la seva funció en el conjunt. I amb el DNI de cada cèl·lula, construir una mena de Google Maps biològic de referència per saber orientar-nos dins el cos humà sa. Individualitzar d’aquesta manera les cèl·lules és essencial, perquè tot i que totes les cèl·lules d’un organisme tenen la mateixa informació genètica, cadascuna d’elles la llegeix de manera diferent. El Projecte Genoma Humà dels anys 90 ens va ajudar a desxifrar les instruccions genètiques de les nostres cèl·lules, però ara, l’Atles Cel·lular Humà pretén entendre com cada cèl·lula llegeix i utilitza les instruccions. És una informació crucial per entendre com funciona el cos humà en un bon estat de salut, però també, i més important, identificar què va malament en les malalties. I, pel que sembla, és una informació que ben aviat tindrem a l’abast en accés obert. Si tot va bé, entre 2025 i 2026 es publicarà el primer esborrany de l’atles.
