Un equip d’arqueòlegs a Luxemburg ha pogut rescatar un preuat tresor que data del segle IV. Els arqueòlegs van poder trobar 141 monedes d’or de l‘imperi romà en les quals figuren les efígies de vuit emperadors romans. La gran importància del descobriment és que d’aquestes 141 monedes n’hi ha 3 d’Eugeni, un emperador de l’Imperi romà d’Occident que s’ha considerat, històricament, un usurpador i, per tant, un emperador il·legítim. Aquestes monedes d’or pesen, aproximadament, 4,5 grams i són Sòlid, la moneda que Constantí I el Gran va introduir a principis del segle IV i que es va mantenir al llarg dels anys. Els arqueòlegs de l‘Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques (INRA) de Luxemburg assenyalen que aquestes monedes estarien datades, concretament, d’entre els anys 364 i 408 dC.
Una de les grans curiositats d’aquesta troballa és que el Servei d’Acció contra Mines de l’Exèrcit de Luxemburg (SEDAL) va haver de participar en els treballs arqueològics, ja que als voltants d’on s’ha fet la troballa hi havia una gran quantitat d’explosius sense detonar de la Segona Guerra Mundial
Una troballa que sorprèn els arqueòlegs
Els investigadors es van trobar sorpresos perquè la troballa es va fer sota terra, una explicació que, segons els arqueòlegs, podria venir motivada per la inestabilitat política que el mandat d’Eugeni va patir, sobretot per les seves desavinences amb l’emperador romà d’Orient, Teodosi I i l’amenaça constant de les tribus bàrbares. Una de les hipòtesis que barallen els arqueòlegs és que algun pagès o soldat hauria amagat aquestes monedes per protegir els seus estalvis. Poder trobar aquestes monedes amb l’efígie de l’emperador Eugeni suposa “un descobriment arqueològic important, ja que és extremadament rar poder estudiar totalment un dipòsit monetari antic en el seu conjunt arqueològic. El seu examen permetrà comprendre els motius que van portar a enterrar-los”, assenyalen en un comunicat.
Eugeni, l’emperador il·legítim
Eugeni és un dels emperadors més controvertits de l’antiga Roma. El seu mandat com a emperador de l’Imperi romà d’Occident només va durar dos anys -entre el 392 i el 394 dC- i va arribar al poder gràcies al suport del general Flavi Arbogast (també conegut com a Arbogast el vell). Aquest general, d’origen franc, va ser magister militium -la denominació de Mestre de Soldats que va implementar Constantí I el Gran i que designava els dos oficials encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l’altre de la infanteria-.
L’arribada al poder d’Eugeni es va considerar com a il·legítima i se’l va catalogar com a usurpador. El seu mandat, curt, va estar marcat per les constants escaramusses amb les tribus bàrbares i la inestabilitat política derivada del seu enfrontament amb l’emperador romà d’Orient, Teodosi I. De fet, aquestes desavinences amb Teodosi van quedar plasmades en la derrota a la batalla del riu Frígid, on es van enfrontar els dos emperadors i Eugeni va quedar derrotat. L’any 394 Teodosi I va ordenar l’execució d’Eugeni i va posar final al seu mandat.
