La contaminació és un dels grans problemes per a la salut. Ara segons indica un estudi d’ISGlobal, l’exposició a agents contaminants, com poden ser les partícules fines (PM2,5) i els òxids de nitrogen (NOx), durant l’embaràs i la infància pot estar associat amb diferències en la microestructura de la substància blanca del cervell i, a més, pot ser que alguns dels efectes provocats per l’exposició a la contaminació acabin persistint al llarg de l’adolescència. Els resultats de l’estudi es van obtenir en exposar els infants a concentracions de PM2,5 i PM10 superiors als màxims recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.
Efectes de llarga durada
Els investigadors van analitzar les dades recollides de 4.000 participants que van estar seguits des del seu naixement. L’equip de recerca va estudiar el nivell d’exposició a 14 contaminants atmosfèrics durant l’embaràs i la infància, en funció del lloc de residència de les famílies. Les dades van mostrar que l’exposició a certs contaminants té un efecte directe en el desenvolupament de la matèria blanca del cervell. Segons expliquen, una major exposició a PM2,5 durant l’embaràs i una major exposició a PM2,5, PM10, PM2,5-10 i NOX durant la infantesa estan associats a nivells més baixos d’una anisotropia fraccional (que mesura com es difonen les molècules d’aigua dins dels cervells).
A més, els investigadors també van poder observar que aquest fenomen persisteix al llarg de l’adolescència, un fet que suggereix un impacte a llarg termini de la contaminació en el desenvolupament cerebral. Cada vegada que s’augmenta l’exposició a la contaminació comporta un retard de més de 5 mesos en el desenvolupament de l’anisotropia fraccional. La investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi, Michelle Kusters, assenyala que “la menor anisotropia fraccional és el resultat de canvis en la mielina, la beina protectora que es forma al voltant dels nervis, més que en l’estructura o l’empaquetament de les fibres nervioses”.
Malgrat això encara no tenen un total coneixement de com els contaminants afecten la mielina, però apunten cap a una possible entrada de petites partícules al cervell o la producció de mediadors inflamatoris quan les partícules arriben als pulmons. En tots dos casos es produiria una neuroinflamació, estrès oxidatiu i una mort neuronal.
A més, aquests agents contaminants també estan relacionats amb un altre canvi, el de la difusivitat mitjana, que reflecteix la integritat de la substància blanca i que augmenta quan el cervell madura. L’exposició a agents contaminants com el silici en partícules fines (PM2,5) durant l’embaràs pot estar associat a una difusivitat mitjana inicialment major tot i que després disminueix quan els infants creixen.
