L’estudi realitzat per l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) permetrà saber quants micro i nanoplàstics hi ha a l’aigua embotellada gràcies a la metodologia d’alta resolució feta per l’IDAEA. Amb aquesta metodologia s’han pogut quantificar partícules plàstiques extremadament petites, entre els 0,7 i els 20 micròmetres, a més d’identificar els additius químics alliberats per aquests micro i nanoplàstics.
Quants n’hi ha en un litre d’aigua embotellada i quants en un de l’aixeta?
Els resultats obtinguts de l’estudi informen que un litre d’aigua embotellada podem trobar una concentració mitjana de 358 nanograms de micro i nanoplàstics, una quantitat que és molt similar a la que es va obtenir en un estudi previ fet pel mateix grup respecte a l’aigua de l’aixeta. On trobem la gran diferència doncs? No és en la quantitat, és en el tipus de polímer que es detecta en aquest litre d’aigua. Cristina Villanueva, investigadora de l’ISGlobal i autora de la recerca assenyala que “a l’aigua d’aixeta hi trobem més polietilè (PE) i polipropilè (PP), mentre que a l’aigua embotellada hi hem detectat majoritàriament polipropilè tereftalat (PET), encara que també polietilè”.
En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, Marinella Farré, investigadora de l’IDAEA-CSIC i autora del treball ha explicat que la gran majoria dels estudis quantifiquen els micro i nanoplàstics centrant-se en el nombre de partícules que trobem en un volum determinat. La nova metodologia suposa una passa més, ja que permet calcular-les per unitat de massa. Farré ha assegurat que “aquest mètode és un gran avenç, ja que podem quantificar partícules de diferents formes i de grandàries extremadament petites“.
280 mostres de 20 marques diferents
L’equip que ha realitzat la investigació ho ha fet a partir de 280 mostres extretes d’ampolles d’1,5 i 0,5 litres de 20 marques comercials diferents. Si es considera que un adult beu dos litres d’aigua al dia es calcula, segons les autores, que s’ingereixen uns 262 micrograms de partícules plàstiques cada any. Marta Llorca, investigadora de l’IDAEA-CSIC i autora de l’estudi, ha assenyalat que no hi ha cap límit establert per l’Agència de Seguretat Alimentària Europea sobre la quantitat màxima segura d’ingesta d’aquestes partícules, i apunta que el nou sistema podria ser clar per poder establir aquest límit tenint en compte la massa del polímer, i no el nombre de partícules.
A més de les partícules, l’estudi també ha detectat 28 additius plàstics en les mostres extretes de l’aigua embotellada. Aquests compostos químics són, la gran majoria, estabilitzants i plastificants afegits al polímer plàstic principal amb la intenció que tingui més resistència, duresa o flexibilitat.
Uns plastificant que poden tenir una elevada toxicitat per a les cèl·lules, ja que segons apunta Farré “el nostre estudi de toxicitat va mostrar que tres tipus de plastificants presentaven un major risc per a la salut humana i, per tant, haurien de ser considerats en les anàlisis de risc per als consumidors“.
