MonPlaneta
Els Pirineus estaven plens de dinosaures carnívors a finals del Cretaci

Un nou estudi liderat per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) assenyala que a la Catalunya primigènia els dinosaures carnívors van poblar els Pirineus a finals del Cretaci abans que aquests animals gegants i imponents s’extingissin. La investigació assenyala que als Pirineus s’ha pogut detectar l’existència d’una gran diversitat de dinosaures carnívors de mides diferents. Les investigacions s’han centrat en l’anàlisi de dents fòssils del jaciment de Milí del Baró-1, al Pallars Jussà.

Les investigacions i anàlisis han mostrat que als Pirineus, quan l’extinció dels dinosaures estava a punt de fer-se una realitat, hi havia com a mínim tres grups de dinosaures carnívors poblant aquesta zona muntanyosa. Concretament, les espècies que s’han pogut identificar són velociraptorins, dromeosaurins i troodòntids. En el cas dels velociraptorins i dromeosaurins l’anàlisi de les dents analitzades mostren que seguien una dieta carnívora mossegant clavant les dents i enretirant-les enrere, fent que s’esquarterés la carn de les seves presses mentre que en els troodòntids s’ha pogut identificar que aquests animals seguien una dieta omnívora.

No només s’han pogut identificar aquests tres dinosaures sinó que els investigadors van poder-ne identificar un quart tipus de carnívor. En aquest cas seria un animal de menor grandària que podria pertànyer a “a un llinatge que es creia que ja s’havia extingit durant el Maastrichtià i que la seva distribució estava pràcticament restringida a l’actual Xina. Bernat Vila, investigador de l’ICP-CERCA i el MCD i coautor de l’estudi, assenyala que “la presència d’aquests grups de dinosaures a la regió d’Ibero-Armòrica -l’antiga illa gegantina que englobava parts de la península Ibèrica i el Sud de França- dibuixa un panorama força diferent del que coneixíem a altres llocs del planeta en aquesta etapa final del Cretaci“. “Tots els dinosaures d’aquest jaciment eren de mida petita, però cadascun ocupava un nínxol diferent de l’ecosistema, de manera que creiem que hi havia poca competència entre ells”, afegeix l’investigador.

Molí de Baró-1, un jaciment de gran importància

Els dinosaures dels Pirineus van ser els darrers d’Europa abans de l’extinció global. En aquest jaciment hi ha una gran quantitat de fòssils que poden donar gran informació a la comunitat científica. En això Molí de Baró-1 juga un paper clau, ja que les excavacions fetes fins ara daten el jaciment del Maastrichtià superior, fa poc més de 66 milions d’anys; cosa que suposa que quedaven pocs anys per l’extinció completa dels dinosaures. Oscar Castillo, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) i primer signant de l’article, assenyala que “el jaciment del Molí de Baró-1 és com una fotografia d’un dels darrers moments dels dinosaures europeus i ens ofereix una informació valuosíssima sobre la diversitat de dinosaures carnívors en aquesta zona poc abans que desapareguessin per sempre”.

Recreació de dromeosàurid (saure corredor). ecreació de dromeosàurid (“saure corredor”). Oscar Sanisidro / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafon | ICP

Cal destacar que Molí de Baró-1 és un dels pocs jaciments d’Europa on encara es conserven restes fòssils de dinosaures dels últims centenars de milers d’anys abans de l’extinció global. A més, aquest jaciment és realment peculiar perquè s’hi han trobat dentes de teròpodes, un dinosaure que es donava per desconegut a la Península Ibérica i a Catalunya.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa