Un nou estudi que ha estat liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i que ha comptat amb la col·laboració del Clínic-IDIBAPS assenyala que la pèrdua de capacitat pulmonar dels humans comença abans del que es pensava. Els investigadors assenyalen que el pic de capacitat pulmonar es produeix entre els 20 i els 25 anys i les dades del nou estudi trenquen la creença que fins ara tenia la comunitat científica de què entre els 25 i els 40 anys hi havia una fase d’estabilitat que s’estenia fins als 40 anys i alerten que ara l’estudi mostra que hi ha un decreixement pulmonar després del pic.
Judith Garcia-Aymerich, primera autora de l’estudi i codirectora del programa de Medi ambient i salut al llarg de la vida d’ISGlobal, explica que per extreure les dades s’han agrupat dades de diversos estudis de cohort. “Vam incloure més de 30.000 persones d’entre 4 i 82 anys procedents de vuit estudis de cohort de la població d’Europa i Austràlia”, assenyala la investigadora. Per comprovar la capacitat pulmonar han fet una espirometria forçada, una prova en la qual els pacients han d’expulsar tot l’aire en el menor temps possible després de fer una inspiració màxima. Per acabar de fer una avaluació correcta els investigadors també van recollir dades sobre el tabaquisme actiu i els diagnòstics d’asma. “Models anteriors suggerien una fase d’estabilitat fins als 40 anys, però les nostres dades mostren que el descens de la funció pulmonar comença molt abans del que es pensava, immediatament després d’assolir el valor màxim”, assevera Garcia-Aymerich.
La capacitat pulmonar creix en dues fases
Els investigadors expliquen que el creixement de la capacitat pulmonar en els humans creix en dues fases. La primera és una fase de creixement ràpid durant la infància i més tard el creixement és més lent fins que s’assoleix el pic màxim entre els 20 i els 25 anys. Les dades mostren que el volum espiratori forçat en un segon (FEV1) en les dones arriba al pic als 20 anys mentre que en els homes és als 23 anys.
Entre els aspectes que influeixen en la funció pulmonar l’anàlisi posa èmfasi en l’asma persistent i el tabaquisme. En el cas de l’asma les persones arriben abans a un pic de FEV1, però durant la resta de la seva vida tenen nivells més baixos. En el cas del tabaquisme està relacionat amb una caiguda més ràpida de la capacitat pulmonar després dels 35 anys.
