El ròver Perseverance segueix enviant dades sobre les característiques de Mart. El petit i aventurer ròver va aterrar al cràter Jezero l’any 2021 i des de llavors no ha deixat d’explorar les formacions rocoses del planeta vermell. Les darreres dades que Perseverance ha fet arribar a la Terra aporten evidències que Mart va ser, fa molt de temps, un planeta amb un passat aquós que va albergar vida. Un equip liderat per la Queensland University of Technology (QUT) ha estat l’encarregat d’extreure els secrets de les dades del Perseverance. El doctor James Jones, professor de la Instal·lació Central d’Investigació Analítica i l’Escola de Química i Física de la QUT assenyala que en la seva investigació “els minerals de sulfat existeixen amb diferents quantitats d’aigua a la majoria de les regions de Mart i ens permeten comprendre com es movia l’aigua al voltant del planeta, cosa clau per comprendre la seva habitabilitat passada”. Malgrat els grans avenços fets pels investigadors, aquests encara no poden comprendre, totalment, com es van formar aquests minerals al planeta vermell.
Els investigadors van poder desenvolupar una manera de mesurar l’estructura cristal·lina dels minerals gràcies a l’adaptació del mètode analític que es coneix com a Mapeig de Difracció de Retrodispersió de Raigs X (XBDM) que es troba a l’instrument PIXL a bord del Perseverance. Aquesta adaptació va permetre que els investigadors poguessin determinar l’orientació de les estructures cristal·lines i poder determinar com i quan van créixer a Mart.

El sòl marcià, una font inesgotable de coneixement
Les investigacions fetes per l’equip de recerca mostren dues generacions de minerals de sulfat de calci a Hogwallow Flats i Yori Pass a la formació Shenandoah, part del ventall sedimentari del cràter Jezero. Una d’elles es va formar just sota la superfície, mentre que l’altra ho va fer més profund, concretament 80 metres sobre la superfície. “Aquest descobriment ressalta la diversitat d’entorns que van existir a la història de la formació Shenandoah, cosa que indica múltiples finestres potencials en què la vida podria haver estat possible a Mart” sentencia James Jones, professor de la Instal·lació Central d’Investigació Analítica i l’Escola de Química i Física de la QUT.