La viabilitat de la vida a Mart és una de les grans obsessions de la nova cursa espacial. Ara, un estudi liderat pel Centre d’Astrobiologia (CAB, CSIC-INTA) del CSIC i que ha comptat amb la participació de l’Institut de Química Física Blas Carrera (IQF-CSIC) assenyala que les dosis de radiació ultraviolada (UV) que s’enregistren a la superfície de Mart són comparables amb les que s’haurien registrat a la Terra primitiva, un fet que podria suposar que Mart no seria un territori totalment incompatible amb la vida i que els organismes podrien prosperar a la superfície marciana tal com ja va passar amb l’inici del nostre planeta.
Els investigadors han utilitzat les dades recollides per l’instrument REMS en la seva exploració del cràter Gale, una zona de l’equador del planeta vermell, l’any 2012. REMS va recollir les dosis de radiació de la superfície marciana i durant cinc anys van analitzar la radiació ultraviolada enregistrada amb especial atenció a les tres principals radiacions com són UV-A, UV-B i UV-C. L’anàlisi d’aquestes radiacions és clau, ja que són de les que més energia tenen i poden representar un dany potencial per als éssers vius. La radiació UV-A és aquella que té menys energia, la UV-B té més potència mentre que la radiació ultraviolada UV-C és la que té més energia i, per tant, representa una major amenaça per als éssers vius.
A la Terra la capa d’ozó és la que protegeix el planeta de la radiació UV-C i UV-B, un fet clau, ja que l’atmosfera de Mart és 100 vegades més tènue que la de la Terra i, per tant, la seva capacitat per poder absorbir la radiació és francament menor a la de la Terra i aquesta suposa una amenaça major per als éssers vius de la superfície marciana. Daniel Viúdez-Moreiras, María Paz Zorzano i Alberto González Fairén, investigadors del CAB i líders de l’estudi expliquen que els resultats de la investigació mostren que la radiació ultraviolada detectada al cràter Gale està composta per un “80% UV-A, 15% UV-B i 5% UV-C”.
La porta oberta a una possible habitabilitat de Mart
Els investigadors expliquen que a Mart l’atmosfera és més tènue que a la Terra per diversos factors. Alguns d’aquests són “la pols que es troba en suspensió, particularment rellevant a l’estació de tempestes de pols i, en grau més baix, de l’ozó present a l’atmosfera de Mart”. Malgrat això l’estudi indica que els nivells de radiació UV són molt grans, motiu pel qual demanen que s’acceleri encara més l’estudi de la superfície marciana. “Aquestes variacions són complexes i impredictibles amb els models atmosfèrics actuals, i per això la instrumentació desplegada a la superfície de Mart resulta imprescindible per conèixer l’entorn de radiació al planeta”, reclamen els investigadors.
Les dades de l’estudi mostren que les dades de radiació UV a Mart són molt superiors a les de la Terra, però que els seus nivells es poden comparar amb la Terra primitiva, quan el nostre planeta es va acabar d’originar i evolucionar ara fa entre 4.000 i 2.500 milions d’anys. Els investigadors indiquen que aquesta radiació no és totalment incompatible amb la vida i, per tant, la porta a la colonització de Mart segueix oberta.
