Les excavacions arqueològiques a la necròpolis de l’església vella de Santa Cristina d’Aro, al Baix Empordà, segueixen aportant troballes de gran valor per entendre el passat de Catalunya. Durant les noves excavacions els arqueòlegs han pogut descobrir un forn d’època tardoromana a l’església vella d’aquesta localitat empordanesa. Aquest forn té l’estructura semisoterrada i excavada en el terreny i conserva una part del laboratori i la cambra de cocció i la graella en la qual es coïen els aliments o els objectes. Aquesta graella està feta de terra cuita i té 21 orificis reparats o parcialment esborrats amb material constructiu i ceràmic (tegulae, imbrices i dolia, elements de les antigues teulades i grans recipients d’emmagatzematge). La funció d’aquests orificis era fer de fumeroles.
A les parets del laboratori i a la graella hi ha diferents coloracions. Les parts més vermelloses indiquen que en aquesta part del forn l’atmosfera contenia més oxigen, mentre que les parts més ennegrides corresponen a un ambient molt més hermètic. Pel que fa a la cambra de combustió, a l’interior hi ha coloració molt més vermellosa en el costat, la qual cosa suposaria que aquesta era la zona amb major presència d’oxigen. Precisament això va motivar que els arqueòlegs seguissin excavant buscant la part del forn per on s’introduïa el combustible.
A més, els arqueòlegs van poder trobar dues tombes sobreposades i a diferent profunditat.
Data de l’època tardoromana
Els arqueòlegs assenyalen que els materials ceràmics i de construcció que hi havia dins de la cambra de cocció daten el forn de l’època tardoromana (entre els segles VI i VIII). Els investigadors expliquen que la quasi absència d’importacions i, en canvi, l’abundant presència de ceràmica comuna fa que se situï aquest forn en aquesta època de la història.
