Un nou estudi impulsat per les Universitats de Tubingen, Bonn i Jena ha evidenciat que la societat de Troia consumia vi en tots els seus estaments. Per primera vegada a la història s’ha trobat evidència química que es bevia vi tant a l’elit troiana com al poble ras. En el poema d’Homer, La Ilíada, es menciona una copa, la copa depas (depas amphikypellon), un element fet d’argila d’entre 12 i 40 centímetres, que tenia dues nanses i que tenia una capacitat d’entre 0,25 i 1 litre. A Troia s’han trobat més d’un centenar de copes que daten d’entre el 2500 i 2000 aC.
Els investigadors van agafar una mostra d’una copa depas i altres troballes fetes per l’arqueòleg alemany Heinrich Schliemann. Durant la investigació van escalfar aquestes mostres a 380 °C i van estudiar la barreja obtinguda gràcies a la cromatografia de gasos (GC) i espectrometria de masses (GC-MS). Maxime Rageot, investigador de la Universitat de Bonn, assenyala que “l’evidència de la presència d’àcids succínic i pirúvic va ser concloent: només es produeixen durant la fermentació del most de raïm. Per tant, ara podem afirmar amb certesa que el vi es va beure de les copes depas, no només el most de raïm”.
Una beguda que no entenia de classes
Troia va ser una de les ciutats més importants de l’Edat de Bronze. La seva mística, recollida en els articles dels historiadors grecs, i la seva posterior fama gràcies a la pel·lícula de cinema l’ha convertit en un dels llocs més visitats de Turquia. Durant l’Edat de Bronze el vi era considerat una de les begudes de luxe, era la beguda més cara de l’època, i la copa depas era un dels recipients més preuats de la societat d’aquell llavors. Que la copa depas es trobés en temples i palaus va portar els investigadors a fer aquesta afirmació.
En aquesta nova investigació també s’han analitzat les copes més comunes que es van trobar a l’assentament exterior de Troia. “Aquestes copes també contenien vi” va afirmar el doctor. Stephan Blum, coautor de l’estudi de l’Institut de Prehistòria, Història Primerenca i Arqueologia Medieval de la Universitat de Tubinga. Blum, a més, afegeix que “és evident que el vi també era una beguda quotidiana per a la gent comuna”.
