Cartago va ser una de les primeres societats i imperis més avançats de l’època antiga. El seu desenvolupament comercial i militar, i les guerres amb Roma van augmentar la seva fama. Ara, un nou estudi indica que els cartaginesos tenien poc vincle genètic amb els seus fundadors llevantins, els fenicis. Aquesta troballa trenca per complet amb el pensament que havia arrelat dins la comunitat científica i que lligava a través de la genètica els fenicis i els púnics i desmunta la teoria de la civilització fenicipúnica mediterrània.
Un equip internacional format per investigadors del Centre de Recerca Max Planck-Harvard per a l’Arqueociència del Mediterrani Antic va ser l’encarregat d’analitzar les restes de cartaginesos i fenicis de 14 jaciments ubicats al Llevant Mediterrani, el nord d’Àfrica, la península Ibèrica i les illes de Sicília, Sardenya i Eivissa per poder determinar si realment els cartaginesos eren descendents directes dels fenicis o, per altra banda, simplement la cultura fenícia va fundar Cartago.
Trencant la creença històrica
La troballa feta pels científics –no hi ha gaire connexió genètica directa entre els fenicis i els púnics– suposa un canvi de paradigma en el coneixement de la formació de pobles de l’època antiga i sobretot, un canvi en el pensament de què era la societat cartaginesa, ja que malgrat que no hi havia cap relació de parentesc entre fenicis i púnics, aquests últims sí que van conservar la cultura, llengua, religió i la forma de vida basada en el comerç i l’agricultura.
David Reich, professor de Genètica i Biologia Evolutiva Humana de la Universitat Harvard i codirector de la investigació, assegura que aquesta troballa suposa l’obertura d’una “nova perspectiva sobre com es va propagar la cultura fenícia, no mitjançant migracions massives a gran escala, sinó mitjançant un procés dinàmic de transmissió cultural i assimilació.” “Observem un perfil genètic extraordinàriament heterogeni al món púnic”, sentencia Reich.
