Un nou estudi emmarcat en el projecte estatal Espai Terapèutic Reservat (RTS_MHNursing_Spain) i impulsat pel Grup de Recerca NURSEARCH, de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona (UB), assenyala que unes millors cures -que s’entenguin com a dignes, segures i col·laboratives- fan que l’atenció a la salut mental millori i disminueixi dràsticament “la sensació d’haver estat coercit i humiliat“. Per arribar a aquesta conclusió NURSEARCH ha analitzat les experiències de 255 persones ingressades en dotze unitats d’aguts de salut mental de l’Estat espanyol just abans de rebre l’alta hospitalària i es va avaluar la qualitat de les cures que els pacients van percebre com “a vivència subjectiva de coerció, humiliació i por”.
La intimitat i la dignitat del pacient, factors claus
Les conclusions que han tret els investigadors indiquen que la intimitat i la dignitat del pacient són dos dels aspectes claus perquè la persona atesa tingui una millor sensació durant l’atenció. L’anomenat ‘entorn protegit’ “és el que més impacte té a l’hora de reduir la vivència de coerció i humiliació. També destaquen la participació activa en les decisions clíniques i una bona preparació de l’alta mèdica, uns àmbits en què les infermeres tenen un paper clau a l’hora de crear vincles terapèutics i garantir una atenció centrada en la persona”, assegura el professor Antonio R. Moreno Poyato, de la Facultat d’Infermeria de la UB, qui ha liderat el projecte.
Amb els resultats, els investigadors demanen als organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’Associació Mundial de Psiquiatria (WPA) que comencin a adaptar les directrius i destinar recursos en la creació de models d’atenció al pacient que estiguin centrats en la persona i que tinguin com base “els drets humans, la participació i la recuperació”. “Amb la seva proximitat diària, les infermeres poden facilitar espais segurs, afavorir la confiança i promoure una atenció lliure de coerció”, assenyala un Poyato que no només posa èmfasi en els recursos que es poden derivar a aquest tipus d’atenció sinó que demana “un canvi de mirada i de prioritats: cuidar amb respecte, garantir espais íntims, escoltar activament i oferir un entorn emocionalment segur”.
