Un nou estudi internacional ha assenyalat que els humans van ser els responsables d’alterar el món animal tant com ho va fer l’Edat de gel. L’estudi dels fòssils detalla que l’impacte de l’activitat humana, sobretot l’agricultura i la ramaderia, ha estat la causant que les comunitats de mamífers s’hagi vist alterada com ho va patir durant les extincions de l’Edat de Gel.
Els investigadors assenyalen que durant la darrera Edat de Gel els mamífers van formar patrons distintius en els continents basats en zones climàtiques naturals i barreres geogràfiques, uns patrons que van canviar dràsticament amb l’arribada de l’agricultura i l’expansió dels humans, que va deixar diversos efectes com l’expansió de les espècies de bestiar i l’esborrament de les fronteres naturals que els animals havien teixit. John Alroy, professor associat de la Universitat Macquarie i coautor de l’estudi, destaca que la recerca feta “mostra com l’agricultura i la caça es van combinar com a poderoses forces globals per a reorganitzar els ecosistemes, la qual cosa encara planteja desafiaments de conservació en l’actualitat”.
A través de la comparació de les llistes d’espècies de l’última Edat de Gel, amb l’Holocè i l’època actual els investigadors han pogut constatar que durant el Plistocè el clima o les barreres naturals físiques van ser les encarregades de modelar les comunitats de mamífers mentre que a l’holocè es van produir canvis notoris sobre com es distribuïen sobre el planeta les espècies, canvis que els investigadors atribueixen directament a l’expansió i desenvolupament de l’agricultura i la domesticació d’espècies animals.
La domesticació dels animals, una de les claus del canvi
En l’anàlisi dels més de 300 jaciments els investigadors van descobrir que en la meitat d’aquests jaciments hi havia la presència de 12 espècies domesticades com ovelles, porcs o cavalls. El professor Barry Brook, biòleg conservacionista de la Universitat de Tasmània, assenyala que “després de l’inici de l’agricultura, només unes poques espècies de bestiar es van expandir amb els humans i van trastocar les fronteres naturals, transformant les comunitats de mamífers a tot el món”. Alroy acompanya la tesi del seu company de recerca i assenyala que “Totes les espècies domesticades van tenir un impacte, incloent-hi burros, ovelles, cabres, porcs i gossos”. “Els ungulats grans, com els cavalls i les vaques, són importants perquè monopolitzen els recursos alimentosos onsevulla que es trobin en grans quantitats”, afegeix.
Canvis diferents
Durant el Plistocè, les extincions d’animals van ser més greus en aquelles regions en les quals hi havia una menor història evolutiva entre els humans i les espècies locals, com pot ser Amèrica del Nord i del Sud, Austràlia, Nova Zelanda i Madagascar. Després del Plistocè els canvis també es van produir, però en aquest cas per l’impacte de l’agricultura; un canvi que també va ser diferent segons la zona del planeta, ja que Nova Guinea i Sri Lanka, per exemple, van patir canvis menors, però Europa, Amèrica, Austràlia i altres parts d’Àfrica van viure uns canvis molt més destacats especialment pel que fa a la renovació d’espècies.
