L’exercici físic forma part bàsica de la bona salut dels humans, i per això s’inclou en les assignatures a l’escola. “L’exercici pot ser moderadament més eficaç que una intervenció de control per a reduir els símptomes de depressió”, alerten els autors d’una nova investigació publicada per la Biblioteca Cochrane. La mateixa Biblioteca Cochrane va publicar l’any 2013 un estudi en el qual es destacava que l’exercici físic era un dels elements clau per combatre la depressió, ja que la realització de l’exercici lleuger com caminar, la jardineria o activitats de baixa intensitat podia alleujar els símptomes de la depressió de forma tan eficaç com les teràpies farmacològiques. Enguany, aquest 8 de gener de 2026 la Biblioteca Cochrane ha revisat les dades de l’estudi i les ha actualitzat amb dotzenes de proves noves.
La revisió, la van impulsar els investigadors de la Universitat de Lancashire (Regne Unit) i va tenir el suport de membres de l’Institut Nacional de Salut i Recerca de Cures (NIHR) Applied Research Collaboration North-West Coast (ARC NWC). De fet, Andrew Clegg un dels autors de l’estudi i membre de la Universitat de Lancashire, destaca que “l’exercici proporciona una opció per a les persones que tenen símptomes depressius, i confirma que l’exercici pot ser tan eficaç com la psicoteràpia i els antidepressius”.
Milers d’adults estudiats
En total, els investigadors van examinar 73 assajos controlats aleatoris, incloent-hi gairebé 5.000 adults diagnosticats clínicament amb depressió lleu, moderada o greu, o que registren una puntuació en una escala de símptomes de depressió que generalment es considera indicatiu de la condició. Els autors de l’estudi van assignar, durant 57 de les proves, els examinats es van separar, de forma aleatòria, entre un grup que feia exercici de forma regular i un altre grup al qual no se’l va oferir cap tractament o van ser inclosos en llista d’espera per accedir al tractament. Els participants de l’estudi van fer exercici de forma regular es van centrar en activitats de baixa o moderada intensitat com caminar, jardineria, esprints lleugers o la pràctica del futbol, i els autors de l’estudi van poder observar que l’exercici va reduir la gravetat dels símptomes depressius.
De fet, els investigadors assenyalen que l’exercici de baixa o moderada intensitat té millors resultats que no pas l’exercici dur i extremadament intens perquè aquesta baixa intensitat és més fàcil de mantenir en comparació a l’exercici dur, que fa que la gent deixi de fer-ne. “Cap mena d’exercici va demostrar ser clarament superior, encara que els programes d’exercicis combinats i l’entrenament de resistència van semblar ser més efectius que l’exercici aeròbic sol. Algunes formes d’exercici, com el ioga, el Qigong i els estiraments, no es van incloure en l’anàlisi i representen àrees de recerca per a futures recerques. Els efectes a llarg termini no són clars, ja que pocs estudis van realitzar un seguiment dels participants després del tractament”, afegeixen.
Aprofundir en els estudis
Tot i que els resultats del primer estudi i la nova revisió van destacar el paper fonamental que juga l’exercici en les persones amb depressió els autors demanen que s’aprofundeixin en aquest tipus d’estudis i els possibles beneficis que poden suposar per als pacients. Els autors de l’estudi destaquen que les conclusions extretes es mantenen gairebé sense canvis tot i que s’afegeixin noves evidències i destaquen que la majoria dels assajos van ser petits, motiu pel qual “dificulta l’elaboració de conclusions definitives”.
Davant d’aquestes situacions, els investigadors demanen que s’ampliïn els estudis i s’aprofundeixin aquestes investigacions. “L’exercici pot ajudar a les persones amb depressió, però si volem determinar quins tipus funcionen millor, per a qui i si els beneficis perduren en el temps, encara necessitem estudis més amplis i d’alta qualitat. Un assaig ampli i ben realitzat és molt millor que nombrosos assajos petits de baixa qualitat amb un nombre limitat de participants cadascun”, conclou Andrew Clegg.
