L’Agència Espacial Europea (ESA) ha apagat els llums i s’ha acomiadat d’una de les missions espacials més exitoses de la seva història. La nau espacial Gaia ha deixat de funcionar després de 12 anys (va ser llançada a l’espai l’any 2013) recopilant dades per a l’ESA. L’equip de control de Gaia al Centre Europeu d’Operacions Espacials de l’ESA va desconnectar els subsistemes de la nau i la va enviar a una òrbita al voltant del sol per retir la Gaia el passat 27 de març. Johannes Sahlmann, científic del projecte Gaia, destaca la importància de la missió de la Gaia i les dades que ha recopilat. “Les extenses publicacions de dades de Gaia són un tresor únic per a la investigació astrofísica i influeixen en gairebé totes les disciplines astronòmiques”, assenyala Sahlmann
La missió Gaia ha estat una de les més exitoses de l’ESA. La nau va superar de forma clara la seva vida útil (que era de cinc anys) i les reserves de combustible estaven disminuint. Davant d’aquesta situació els responsables de l’ESA van considerar que la millor opció per al retir de Gaia era una òrbita de retir estable al voltant del Sol, cosa que minimitzarà la probabilitat que s’acosti a 10 milions de quilòmetres de la Terra durant almenys el pròxim segle.
Una vida més enllà d’apagar els llums
Que l’ESA hagi apagat els llums i hagi enviat a una òrbita de retir la nau Gaia cal destacar que la seva vida com a missió espacial encara té molta corda. Les operacions a l’espai han acabat, però, en canvi, l’estudi i l’exploració de les dades que la nau va recollir durant tots aquests anys no ha fet més que començar i els científics de l’ESA es dedicaran a estudiar-les.
Gaia ha aportat noves dades sobre com els humans comprenen el cosmos i la forma de cartografiar amb precisió les posicions, distàncies, moviments i propietats de gairebé dos mil milions d’estrelles i altres objectes celestes. De fet, la missió ha aconseguit proporcionar el mapa multidimensional més gran i precís de la nostra galàxia mai creat, revelant-ne l’estructura i l’evolució amb un detall sense precedents. De fet, tots aquests anys d’exploració ha fet que l’ESA hagi pogut descobrir fusions galàctiques passades, identificar nous cúmuls estel·lars, contribuir al descobriment d’exoplanetes i forats negres, cartografiar milions de quàsars i galàxies, i rastrejar centenars de milers d’asteroides i estels.
Johannes Sahlmann explica que està previst “per al 2026” que es faci la quarta publicació de dades. Per altra banda, assenyala que els “catàlegs finals del llegat de Gaia” no es publicaran “abans de finals del 2030” i el seu estudi permetrà seguir “modelant la nostra comprensió científica del cosmos durant les pròximes dècades”.
