Un nou estudi liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) assenyala que les formigues ‘Aphaenogaster senili’ són una espècie que no tenen cap, sinó que funcionen com un “cervell líquid”, amb una intel·ligència col·lectiva feta gràcies a la interacció dels individus. Això suposa que en aquestes comunitats “no hi ha un cap o algú que dirigeixi, sinó que la coordinació, la intel·ligència, sorgeix de les connexions entre elles”, tal com assenyala l’investigador del CEAB-CSIC i coautor de l’estudi, Frederic Bartumeus, en declaracions recollides per l’ACN.
Els investigadors han pogut demostrar i generar un model matemàtic on es replica el funcionament d’aquestes formigues i ha pogut constatar que aquests insectes no es comuniquen entre ells amb feromones sinó que fan servir el moviment i els contactes directes a través de les antenes. Aquests patrons de conducta fan que siguin interessants per desxifrar els mecanismes amb els quals funcionen com un únic organisme amb un sol cervell sense una jerarquia i un individu que funcioni com a cap. Per estudiar l’eficiència d’aquests animals, els investigadors van dissenyar un espai específic per poder replicar les condicions i situacions que es poden observar a l’entorn natural. Els investigadors van poder observar que en la cerca d’aliment les formigues en dipositaven en diferents punts d’aquesta estructura i es traspassaven la informació entre elles, una mostra del funcionament del “cervell líquid” de les formigues.
Troballes clau
Frederic Bartumeus assenyala que els resultats de l’estudi mostren “amb dades reals que una colònia de formigues funciona com un cervell líquid” i com “cada formiga actua com una neurona que s’activa de forma intermitent en funció del contacte amb les veïnes. No hi ha un cap, algú que dirigeixi, sinó que la coordinació, la intel·ligència, sorgeix de les connexions entre elles”. Unes troballes que són excepcionalment valuoses, ja que segons assenyalen els investigadors l’estudi aporta “nova i valuosa informació” i que es podria utilitzar el coneixement científic a altres camps de la biologia i l’ecologia.
