El món humà i el món animal comparteixen moltes més coses de les que podrien semblar en un principi. Un nou estudi elaborat pels investigadors Taku Shimada, Yuji Tanaka, Keizo Takasuka, assenyala que les formigues utilitzen un mecanisme molt humà quan volen conquerir una colònia enemiga. Els investigadors van poder comprovar que existeixen unes reines formigues paràsites que utilitzen la guerra química per desestabilitzar la colònia enemiga i induir una rebel·lió, fent que les obreres es revoltin i acabin amb la reina de la seva pròpia colònia. Un cop d’estat en tota regla.
Els autors de l’estudi van centrar la seva investigació en dues espècies de formigues invasores com són les Lasius orientalis i Lasius umbratus i van poder comprovar que aquestes espècies han desenvolupat la capacitat d’utilitzar la guerra química per assaltar les colònies de dues espècies amb les quals comparteixen parentesc com són les Lasius flavus i Lasius japonicus. Les orientalis i umbratus no s’enfronten ‘a camp obert’ contra els seus enemics, sinó que a través de substàncies químiques complexes acaben generant un caos al formiguer que acaba desembocant amb el magnicidi de la reina enemiga.
Una guerra química i d’infiltració
La química és l’actor principal de la maquinària de guerra de les Lasius orientalis i Lasius umbratus. Els investigadors recorden que les formigues tenen les olors com un dels actius principals que regna sobre la disciplina i funcionament de les colònies, i per això destaquen que aquestes dues formigues invasores envien una reina paràsita a la colònia enemiga. Però com si fos una pel·lícula d’espies de la guerra freda, la colònia invasora fa que aquesta reina parasita adquireixi l’aroma del formiguer enemic i que no la detectin, assegurant així que es camufla químicament dins la colònia i evita que la detectin com un enemic hostil.
Un cop introduïda dins la colònia enemiga i perfectament camuflada la reina paràsita invasora indueix les obreres de la colònia a rebel·lar-se contra la seva reina i ho fa també a través de la química. La formiga invasora distribueix una secreció d’àcid fòrmic a la reina ‘autòctona’ i fa que les obreres de la colònia identifiquin la seva pròpia reina com un enemic, el que fa que l’ataquin salvatgement i posin fi a la seva vida de forma cruel. En el cas de les orientalis la reina invasora necessita fer 15 secrecions mentre que la umbratus és més efectiva i amb només dues secrecions en té prou per donar el cop d’estat.
A reina morta, reina nova
Un cop la reina invasora ha aconseguit l’objectiu del magnicidi de la reina autòctona, la usurpadora ocupa el seu lloc i gràcies al camuflatge químic les obreres se’n cuiden, d’ella i de la seva prole, un fet que acaba completant el cop d’estat al formiguer i substitueix les formigues originals per les invasores.
