Un nou estudi impulsat pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), dirigida des del CABIMER (Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa), i amb la participació de l’Institut del Greix (IG-CSIC), l’Institut de Bioquímica Vegetal i Fotosíntesi (IBVF, CSIC-US), el Centre de Recerca Príncep Felip, el servei de Medicina Interna de l’Hospital Verge de la Rosada, la Cleveland Clinic i l’àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades del CIBER, mostra que l’all podria tenir la capacitat d’allargar la vida
La recerca ha pogut demostrar que els compostos dialil sulfurats (molècules riques en sofre presents en les plantes de la família Allium) poden fer que els efectes de l’envelliment disminueixin en el cas dels ratolins, un fet que podria obrir una nova via d’investigació per generar tractaments que puguin allargar la vida i mantenir la qualitat de vida durant l’envelliment humà.
Els compostos de l’all, la clau de la ‘joventut eterna’
Els investigadors han basat la seva recerca en l’estudi dels compostos que formen l’all i ha pogut mostrar que hi ha molècules que retarden els efectes negatius que provoca l’envelliment dels ratolins, un fet que també suposa un augment de l’esperança i la qualitat de vida d’aquests rosegadors. Per comprovar les propietats ‘miraculoses’ de l’all els autors de l’estudi van afegir dialil sulfurats en la dieta dels ratolins es van poder observar que aquests experimentaven una millora en el funcionament de la insulina i en els mecanismes de senyalització cel·lular que afecten l’envelliment.
La recerca, que s’ha centrat en els compostos presents en l’all, demostra que aquestes molècules retarden múltiples efectes negatius de l’envelliment i augmenten l’esperança i qualitat de vida en ratolins mascle, tant joves com en ratolins d’edat avançada. L’equip va observar a més que, després d’afegir dialil sulfurats a la dieta d’aquests ratolins, es van produir millores en el funcionament de la insulina, clau per a regular el metabolisme i prevenir malalties, i en mecanismes de senyalització cel·lular implicats en l’envelliment.
“El que hem vist és que aquests compostos provoquen canvis en els mecanismes que modulen diverses de les rutes biològiques involucrades en la progressió de l’envelliment. L’evidència ens diu que aquests mecanismes, presents tant en animals com en humans, són clau per a viure més temps i amb una millor qualitat de vida, encara que és necessari continuar investigant abans d’extrapolar aquests resultats a persones”, assegura María Ángeles Cáliz Molina, primera autora del treball i investigadora del CSIC en el CABIMER, el Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (CSIC-US-UPO-JA).
