El món animal té paral·lelismes molt marcats amb el món humà. Un d’aquests paral·lelismes és la importància que suposa la cura per part dels pares en els pollets, concretament en el pardal roquer (Petronia petronia). Un nou estudi internacional elaborat per investigadors de la Universitat de Ren (Estats Units) i la Universitat Complutense de Madrid (Estat espanyol) ha pogut observar que la importància del paper que juguen els pares en les primeres etapes de la vida dels pollets i, motiu pel qual, l’abandonament suposa un greuge per a la supervivència dels petits ocells. L’estudi s’ha centrat en l’anàlisi dels pardals roquers, uns ocells que combinen la cura biparental (mascle i femella cuiden el pollet) com la uniparental (el mascle ha volat del niu i la cura la fa la femella) a la ciutat de Segòvia.
Els investigadors assenyalen que en el seu estudi han pogut comprovar que els mascles eren més propensos a abandonar a les seves parelles al principi de la temporada de cria, quan l’èxit d’eclosió era baix, un abandonament que té unes conseqüències directes per al pollet i que causa que les possibilitats que les cries de la parella de pardals caiguin un 30% quan el pare del pollet marxa del niu.
“Els nostres resultats llancen llum sobre els mecanismes i les conseqüències reproductives de les múltiples estratègies de cura parental dins de les poblacions. Mitjançant el monitoratge minuciós dels nius i la documentació de les decisions conductuals dels pares, vam poder quantificar els costos reproductius de la deserció de la parella i demostrar que, a més de la supervivència de la descendència, la fisiologia de la descendència pot contribuir als costos associats amb les decisions parentals sobre si abandonar el niu i quan fer-lo”, assenyalen els autors de l’estudi.
En l’estudi es van monitorar durant dos anys (2021 i 2022) 41 nius de pardals roquers en els quals en total hi havia 189 pollets. Els investigadors van poder observar que en el 58% dels nius els pollets es van cuidar pels dos progenitors mentre que en el 42% dels nius el mascle va abandonar el niu a mitjans del període d’alimentació (entre els dies 0 i 14).
La mare fa un sobreesforç per compensar la marxa del pare
Una de les coses que més destaquen els autors de l’estudi és que les femelles que han patit aquest abandonament per part de la seva parella i s’han de fer càrrec de la supervivència del pollet han de realitzar un sobreesforç per poder compensar les funcions que ha deixat vacant el mascle amb la seva marxa. Tot i aquest sobreesforç, els investigadors assenyalen que la femella no és capaç de poder compensar l’absència del pare i els pollets d’aquesta família uniparental són més petits i mostren signes més elevats de corticosterona (hormona relacionada amb l’estrès) i més estrès oxidatiu en els primers dies de vida.
Un dels altres aspectes que assenyalen els investigadors és que el mascle abandonava el niu sense obeir un patró, ja que no estava relacionat amb quan es feia la posada dels ous, la grandària d’aquesta o la cria, un fet que els investigadors destaquen perquè l’abandonament podria venir motivat per altres factors com l’èxit reproductiu de la temporada.
