Catalunya i la seva capital, Barcelona, s’han tornat a posar al capdavant de la comunitat científica amb la celebració, aquest dijous, de la primera jornada del “simposi crisi climàtica i sanitària”, un simposi organitzat entre la Càtedra Salut i Canvi Climàtic Universitat de Barcelona/MútuaTerrassa, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Sanitat del govern espanyol. El simposi ha nascut amb l’objectiu de desenvolupar estratègies i oferir diverses recomanacions que permetin augmentar i enfortir la resiliència del sistema sanitari en el context actual de canvi climàtic i els reptes ambientals que en deriven. Per aquest motiu diferents personalitats, algunes de renom internacional, del món de la ciència, la salut i la política s’han citat aquest dijous al paranimf de la Universitat de Barcelona -sota l’atenta mirada de quadres i art representatius de la majestuositat de Catalunya.
L’obertura de l’acte l’han fet Antoni Abad, president de la MútuaTerrassa, Sonsoles Letang Jiménez de Anta, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental (en substitució de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque), Javier Padilla, secretari d’Estat del Ministeri de Sanitat del govern espanyol, Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona (UB) i David Dalmau, director de la càtedra de salut i canvi climàtic de la Universitat de Barcelona/MútuaTerrassa.
Antoni Abad, president de la MútuaTerrassa ha volgut fer valdre el paper de la comunitat científica en el context actual en el qual han proliferat els perfils negacionistes del canvi climàtic i que posen en dubte la ciència. Abad ha destacat que “els treballs científics són essencials i cada petit gest compta” i ha assenyalat que el simposi té dues cares: “si el títol -crisi climàtica i sanitària- del simposi m’espanta, el subtítol -polítiques innovadores per a la mitigació i adaptació en el sector salut- em motiva”. De fet, Abad ha volgut destacar que l’adaptació i la mitigació davant del context actual és la clau per avançar i poder combatre els efectes del canvi climàtic.
👉Ja ha començat el Simposi sobre Crisi Climàtica i Sanitària a la @UniBarcelona.
— MutuaTerrassa (@Mutua_Terrassa) October 9, 2025
🌍 Polítiques innovadores per a la mitigació i adaptació en el sector Salut. pic.twitter.com/RtxHonz0kh
Els ponents de l’acte d’obertura han volgut destacar que el canvi climàtic és una realitat palpable no només pel que fa al clima i els ecosistemes, sinó que els humans també es veuen afectats. Sonsoles Letang ha assenyalat que “el canvi climàtic té un impacte en la salut, també en la salut mental”. Dimitra Panteli, responsable de Programa, Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut: “Un marc per a la implementació de polítiques sanitàries”, ha afegit que “el canvi climàtic posa més pressió sobre la salut, i en representa un impacte directe com una exposició més gran a la contaminació. Necessitem adaptar-nos i pensar en com treballem i l’impacte que genera. Cal fer un esforç per a l’adaptació davant el canvi climàtic, els serveis de salut s’han d’adaptar i respondre als canvis i contribuir a la reducció del canvi climàtic hi ha molts recursos per fer-ho, cal combinar la resposta amb les necessitats de la salut”.
El temps de la política i la ciència
Un dels aspectes que també han volgut destacar els ponents ha estat que és el moment en el qual la política i la ciència han de jugar un paper clau. El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha destacat que actualment “se segueix negant la ciència quan la ciència segueix sent l’única resposta sensata”. En aquest aspecte, tant Guàrdia com Dalmau han reclamat que la política faci un pas endavant per garantir la salut davant del canvi climàtic i el context actual. Javier Padilla, secretari d’Estat del Ministeri de Sanitat, ha volgut assenyala que “des de les institucions un dels reptes és desmuntar el mem sobre les polítiques de canvi climàtic. Necessitem generar una sensació de necessitat que els professionals sanitaris han de ser també activistes climàtics per saber com donar una resposta del sistema sanitari al doble error: generar menys impacte i adaptar-se a les necessitats ja existents”.
De fet, el director de la Càtedra de Salut i Canvi Climàtic, Universitat Barcelona / MutuaTerrassa, David Dalmau, ha volgut posar importància en la funció política davant del canvi climàtic, ja que ha assegurat que “està afectant tots ells col·lectius vulnerables”. La resposta per a Dalmau és apostar per la ciència i utilitzar les dades que es recullen des del sector sanitari; i ha posat d’exemple les operacions bariàtriques -cirurgia que ajuda les persones obeses a aprimar-, ja que les dades de diferents estudis ha demostrat que “les operacions bariàtriques en períodes de calor mostren una millor pèrdua de pes i millors resultats de l’operació, un fet que pot servir de guia per la medicina”. “Cal fomentar el finançament de les iniciatives dirigides a persones més vulnerables”, ha sentenciat.
