Un equip d’investigadors liderats pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) han aconseguit ‘entrenar’ els bacteris per reorientar les seves funcions en el genoma de les proteïnes i poder desenvolupar noves capacitats com degradar partícules de plàstic. En un comunicat del CSIC assenyalen que han desenvolupat una nova estratègia per reprogramar els bacteris sense necessitat d’inserir molècules externes. La tècnica l’han anomenat GenRewire i l’han aplicat per fer que el bacteri ‘Escherichia coli’ tingui la capacitat de degradar partícules de plàstic PET (Polietilè Tereftalat) de mida petita.
“El nostre mètode parteix d’una idea senzilla: si les proteïnes natives poden ser redissenyades computacionalment per a fer una cosa nova, no necessitem alterar l’equilibri genètic de la cèl·lula amb elements externs”, explica Manuel Ferrer, investigador del CSIC en l’Institut de Catàlisi i Petroleoquímica (ICP-CSIC) i coordinador de l’estudi.
GenRewire
Aquesta nova tècnica elaborada pel grup dirigit pel CSIC es basa en una anàlisi amb un supercomputador de les proteïnes codificades per un genoma. Més tard, els científics reprogramen els bacteris a través d’eines computacionals i així poden fer que aquest bacteri faci la funció que ells vulguin.
Una tècnica revolucionària
Els investigadors que han participat en aquesta recerca coincideixen a assenyalar que aquest avenç és una revolució. Manuel Ferrer assenyala la importància d’aquesta troballa, ja que no s’altera “l’equilibri genètic de la cèl·lula amb elements externs”, un procés que s’utilitza en biotecnologia. L’investigador del BSC i coordinador de l’estudi, Víctor Guallar, afegeix que aquest enfocament científic és “únic” ja que sorgeix d’una combinació de la “intel·ligència artificial (IA), simulació per supercomputació i edició genètica precisa per a incorporar noves activitats en proteïnes naturals” i que així la cèl·lula no perdi el seu equilibri biològic.
A més, l’investigador del BSC i un dels primers autors de l’estudi, Joan Giménez, destaca que aquest procés és realment ràpid el que suposa un gran avenç, ja que en només tres o quatre setmanes es pot arribar a l’objectiu gràcies als avenços que ha fet la IA a escala estructural i els seus algoritmes.
