L’evolució humana va porter els avantpassats de l’espècie a caçar per sobreviure en un entorn extremadament dur per les condicions i les amenaces constants. L’aparició de les societats caçadores-recol·lectores va fer que els humans impactessin de forma dràstica en la subsistència d’altres espècies. Un nou estudi liderat pel doctor Chris Baumann del Centre Senckenberg per a l’Evolució Humana i el Paleoambient de la Universitat de Tubinga assenyala que fa mil·lennis (fa entre 45.000 i 29.000 anys) els humans van canviar els hàbits i la composició dels carronyaires que vivien a prop dels assentaments humans. Aquesta proximitat entre carronyaires i humans va fer que els animals més petits com poden ser les guineus es veiessin afavorides i algunes aus carronyaires mentre que altres espècies animals més grans com les hienes i els lleons van quedar desplaçats.
Baumann explica que l’avenç de la caça per part dels humans va fer que es cacés en excés i això va fer que els carronyaires haguessin d’adaptar el seu comportament i va comportar canvis evolutius. Aquest joc d’equilibris entre els humans i els animals, segons els investigadors, va ajudar a donar forma als ecosistemes.
L’equilibri entre el món animal i el món humà
El líder de la investigació, el doctor Chris Buamann, explica que “els primers humans, fa més de 30.000 anys, no vivien aïllats del món animal; estaven integrats en una xarxa de relacions amb els carronyers” i suposen que en caçar, “els primers humans mataven més animals dels que consumien, i per això hi havia més carronya disponible”. Segons els investigadors això va jugar a favor dels grans carronyaires, que tenien accés a més aliment, però això va fer que la relació entre els humans i els carronyaires fos menys competitiva i, a conseqüència, que no s’acostessin als assentaments humans.
Baumann assenyala que els que es van veure afavorits van ser “els petits carronyaires com guineus o corbs, que no representaven cap perill, per la qual cosa probablement se’ls tolerava”. Baumann explica que aquesta evolució en la interacció entre els carronyaires i els humans és ben present avui en dia, ja que segons l’investigador “la situació és similar avui dia als entorns urbans, on tolerem guineus i ossos rentadors, però no llops“.
