Un nou estudi publicat a la revista Nature assenyala que els caçadors-recol·lectors van ser els primers humans a arribar a l’illa de Malta fa 8.500 anys, una data molt anterior a la que es creia com la primera arribada dels primers agricultors fa 7.500 anys. En una cova del nord de Malta els investigadors han trobat eines de pedra, fogons i restes d’aliments cuinats, unes restes que demostrarien la presència humana primerenca i que demostren com els caçadors-recol·lectors eren una societat amb una gran capacitat per fer viatges marítims de grans distàncies i complexitat.
En un comunicat de la Societat Max Planck, Nicholas Vella, professor de la Universitat de Malta i coinvestigador de l’estudi, explica que “basant-nos en els corrents superficials del mar i els vents predominants, així com en l’ús de punts de referència, estrelles i altres tècniques d’orientació, és probable una travessia d’uns 100 km, a una velocitat d’uns 4 km per hora”. Els investigadors estimen que els caçadors-recol·lectors van creuar, com a mínim, 100 quilòmetres d’aigües obertes per arribar fins a Malta, una fita per partida doble, ja que suposa que els humans van arribar abans del que es creia a aquesta illa mediterrània i, a ala vegada, destaca la capacitat dels caçadors-recol·lectors per recórrer grans distàncies amb simples canoes. De fet, Vella assenyala que les travessies dels caçadors-recol·lectors les podrien haver fet fins i tot de nit gràcies a la seva orientació.
La cova de Latnija, un arxiu històric de Malta
Els investigadors van trobar rastres humans en eines de pedra, fogons i restes de menjar cuinat dins d’aquesta cova. Eleanor Scerri, professora del Max Planck Institute of Geoanthropology (MPI-GEA) i la Universitat de Malta, assenyala que dins i als voltants de la cova s’han trobat “evidències abundants d’una varietat d’animals salvatges, inclòs el cérvol vermell, que es creia extint des de feia temps” i explica que l’evidència d’aquestes restes mostra que les societats que s’hi van establir caçaven i cuinaven aquests cérvols junt amb altres animals com tortugues, foques, peixos i aus de grans dimensions.
Que els humans arribessin a Malta abans del que es creia i s’establissin, com a mínim alguns d’ells a la cova de Latnija, obren nous interrogants sobre l’avenç de les societats prehistòriques a les petites i remotes illes mediterrànies i com van afectar la fauna i la flora local quan hi van arribar. “Els resultats afegeixen mil anys a la prehistòria maltesa i obliguen a reavaluar les habilitats marineres dels últims caçadors-recol·lectors d’Europa, així com les seves connexions i impactes als ecosistemes”, sentencia Scerri.
