Els treballs fets a la cova de Tinshemet, a Israel -publicats al portal científic Nature– mostren que els neandertals i els Homo sapiens van viure junts als terrenys que ara representen Israel. Els investigadors han pogut descobrir que compartien diversos aspectes de la seva vida quotidiana, la prototecnologia i els rituals funeraris de l’època. Els treballs arqueològics van començar el 2017 i són dirigits per les universitats de Tel-Aviv i Hebrea de Jerusalem i busquen poder aportar més informació sobre com era la vida del Paleolític Mitjà i poder descobrir, amb exactitud, si aquestes dues espècies d’humans eren rivals que competien pel domini territorial i dels recursos, eren ‘veïns’ o fins i tot s’instauraven sinergies entre ambdues societats. El professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem, Yossi Zaidner, explica que les dades de la investigació “mostren que les connexions humanes i les interaccions entre poblacions han estat fonamentals per impulsar innovacions culturals i tecnològiques al llarg de la història”.
Quatre aspectes clau
Els investigadors han utilitzat les dades obtingudes de la producció d’eines de pedra, estratègies de caça, comportament simbòlic i complexitat social, quatre eixos fonamentals per estudiar aquestes societats. L’estudi assenyala que els neandertals, preneandertals i Homo sapiens van interactuar entre ells ara fa més de 100.000 anys. Aquesta interacció entre societats hauria facilitat la transmissió de coneixements; aquests fets haurien suposat una homogeneïtzació cultural gradual de les poblacions.
El professor Yossi Zaidner, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, descriu aquest territori de l’Orient Mitjà en el qual van conviure les dues espècies com un “crisol” poblacional en el qual es van trobar, interactuar i evolucionar junts. El descobriment de l’ús extensiu de pigments minerals, en particular ocre, és el que ha portat els investigadors a suggerir que aquesta zona del planeta Terra hauria estat un punt de trobada entre civilitzacions.
