Un equip d’investigadors han fet un avenç molt important en la comprensió dels misteris de l’antimatèria, una substància que es creu que era molt abundant als inicis de l’univers i que pot tenir les claus per resoldre els enigmes de la formació i de l’existència mateixa del cosmos. Segons expliquen en un article publicat a ‘Nature’, s’ha pogut comprovar per primera vegada que l’antimatèria respon a la gravetat de la mateixa manera que ho fa la matèria, obrint la porta a noves teories i a fer més experiments.
L’antimatèria, una idea fascinant
Tot el que coneixem, del nostre planeta a les estrelles del cosmos, està fet de partícules de matèria, els àtoms. El més senzill de tots, el d’hidrogen, és el que forma, per exemple, la immensa majoria del Sol, i consisteix en un protó de càrrega positiva al mig i un electró de càrrega negativa que l’orbita. L’antimatèria, en canvi, és justament al contrari: l’antihidrogen té un protó de càrrega negativa –antiprotó– al mig i un electró de càrrega positiva –positró– que gira al seu voltant.
Un element clau durant el Big Bang
En principi, tant la matèria com l’antimatèria van ser creades en les mateixes quantitats durant el Big Bang, però si bé la primera és omnipresent la segona és molt difícil de trobar, i és per això que d’ençà que es va descobrir els investigadors han mirat d’esbrinar-ne els secrets, per tal de completar el trencaclosques de l’aparició de l’univers. Si l’antimatèria hagués vençut, tècnicament es podria haver format un ‘antiunivers’.
Durant el Big Bang, la matèria i l’antimatèria s’haurien d’haver combinat i anul·lat mútuament però no va ser així, cosa que és un dels grans misteris de la física que cal resoldre. D’alguna manera, la matèria va vèncer, i descobrir com respon l’antimatèria a la gravetat podia tenir una de les claus que ho expliqués. És per això que el CERN, a Suïssa, va dur a terme una sèrie d’experiments per mirar de respondre a aquesta pregunta.
Trenta anys de treballs per resoldre aquest misteri
Això, però, no ha estat senzill. Al cap i a la fi, han calgut trenta anys per construir unes instal·lacions capaces de crear milers d’àtoms d’antimatèria a partir de partícules subatòmiques, atrapar-les i deixar-les caure. Tota una proesa tenint en compte que a més, a l’univers, la majoria d’àtoms d’antimatèria només existeixen durant fraccions de segon.
Gràcies a això, es va poder comprovar com els àtoms d’antimatèria creats, en aquest cas d’antihidrogen, cauen cap avall segons la llei de la gravetat. Tot i que alguns teòrics havien proposat que podia comportar-se al revés, ‘caient cap amunt’, la Teoria General de la Relativitat d’Albert Einstein, enunciada fa més d’un segle, ja havia conclòs que, si més no en això, l’antimatèria havia de comportar-se de manera semblant a la matèria.
Noves preguntes per respondre
No obstant això, que l’antimatèria també caigui ‘cap avall’ per acció de la gravetat no vol dir que ho faci exactament de la mateixa manera que la matèria. Aquest serà, precisament, el proper pas d’aquesta investigació: aconseguir que els instruments siguin més sensibles per tal de mesurar la reacció de l’antihidrogen a la gravetat i així, potser, respondre un dels misteris més grans de l’univers, el de com va aparèixer.
