Un nou estudi de la Universitat de Curtin destaca que els gossos tenen un impacte ambiental enorme. Els investigadors assenyalen que “el millor amic de l’home pot ser el pitjor enemic de la natura”, ja que constaten un impacte mediambiental negatiu dels gossos domèstics. Bill Bateman, professor associat de la Facultat de Ciències Moleculars i de la Vida de Curtin, explica que durant la investigació han pogut demostrar que els gossos domèstics propietat d’humans pertorben i malmeten la vida silvestre, de fet un dels col·lectius més afectats per l’impacte dels gossos són les aus de platja, que veuen alterat el seu ecosistema i el seu dia a dia fins i tot quan els gossos van lligats. “A més del comportament depredador, com perseguir animals salvatges, els gossos deixen olors, orina i excrements que poden alterar el comportament animal molt després que se n’hagin anat”, explica un Bateman que assenyala que aquesta situació no es produeix amb altres animals, ja que “els estudis han descobert que animals com cérvols, guineus i gats salvatges als EUA són menys actius o eviten completament les àrees on es passeja els gossos regularment, fins i tot en absència d’ells.”
Bateman, però, sí que destaca que els gossos “són increïblement importants per a la vida de les persones i les seves funcions varien des de brindar companyia fins a contribuir als esforços de conservació com a gossos de detecció”, però a la vegada destaca la sobrepoblació actual de gossos domèstics, un problema al qual se li han de sumar els “comportaments desinformats o laxos d’alguns amos”, un còctel de factors que segons el professor associat de la Universitat de Curtin “està generant problemes ambientals que ja no podem ignorar”.
Impacte extremadament divers
L’impacte ambiental dels gossos es distribueix a través de diversos aspectes, segons Bateman. No només la seva presència en habitats d’altres animals o les olors, l’orina i els excrements que generen a l’ecosistema afecten. “Les deixalles dels gossos també contribueixen a la contaminació dels cursos d’aigua i inhibeixen el creixement de les plantes, mentre que les deixalles dels tractaments químics utilitzats per netejar i protegir els gossos dels paràsits poden afegir compostos tòxics als ambients aquàtics”, assenyala el professor associat de la Universitat de Curtin. De fet, Bateman també assenyala la indústria que existeix al voltant dels gossos. “A més, la indústria d’aliments per a mascotes, impulsada per una enorme població mundial de gossos, té una petjada de carboni, terrestre i hídrica substancial”, sentencia Bateman.
En l’estudi es proposa que existeixi una col·laboració entre els amos dels gossos, els grups conservacionistes i les administracions i els legisladors. Aquest treball a diverses bandes, segons expliquen, s’hauria d’utilitzar per poder desenvolupar mesures equilibrin tenir un gos com a mascota i la cura del medi ambient i assenyalen que la prohibició de gossos en zones sensibles són necessàries per protegir les espècies vulnerables dels ecosistemes, però que no esdevenen una solució definitiva.
