Els incendis forestals no són només una desgràcia per la gran quantitat d’hectàrees cremades, sinó que un nou estudi de la Universitat de Utah assenyala que el fum dels incendis forestals agreuja la concentració d’ozó i en dispara la contaminació per la molècula reactiva de l’oxigen O₃ que danya els pulmons i altres teixits sensibles del cos humà. Derek Mallia, professor assistent de recerca en ciències atmosfèriques i autor principal de l’estudi, assenyala que “aquest estudi suggereix que podríem eliminar totes les emissions regionals de fonts antropogèniques d’òxid nítric, però els incendis encara poden produir una gran quantitat d’ozó.”
Els investigadors assenyalen que, de mitjana, la presència del fum provinent dels incendis forestals fa que les concentracions d’ozó es multipliquin i arribin fins a les 21 parts per mil milions (ppm). Mallia assenyala que “el nivell d’ozó va augmentar aproximadament entre un 20% i un 30% a causa del fum dels incendis forestals” i alerta que “és una xifra considerable”. Cal destacar, a més, que els nivells d’ozó són molt difícils de modelar “perquè el contaminant està controlat per molts factors” com poden ser el vent, la temperatura o l’hora del dia.
El fum dels incendis, un problema per a la salut
La destrucció del sòl i la contaminació per ozó no són els únics problemes derivats dels incendis forestals. Els investigadors, que s’han centrat en els Estats Units per a la seva investigació, indiquen que els nivells d’ozó a l’oest dels EUA ja són elevats, però la càrrega d’ozó que s’allibera en els incendis forestals fa que els nivells per sobre de l’estàndard de salut de 70 ppb establert per l’Agència de Protecció Ambiental s’acabin elevant i es generi un clima perjudicial per a la salut. De fet, els investigadors assenyalen que a més el fum dels incendis no només té aquesta afectació en l’ozó, sinó que a més altera el clima “i alenteix la formació d’ozó, reduint els nivells fins a 10 ppb dins de la columna”. “Si s’està just damunt de l’incendi, sol haver-hi prou ombra de fum per a limitar la quantitat d’ozó. Però si s’està prou lluny i la columna es torna relativament difusa, no sol ser prou densa per a limitar realment l’ozó”, destaca Derek Mallia.
