Dos nous estudis liderats per investigadors del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) constaten que les papallones es troben en un greu risc per a la seva supervivència per culpa dels fenòmens climàtics extrems. Els investigadors assenyalen que la combinació de la sequera i les onades de calor comprometen l’èxit vital de l’espècie i podria causar que les poblacions de papallones acabessin col·lapsant.
La recerca liderada pel CREAF s’ha centrat en la papallona blanqueta perfumada (‘Pieris napi’) i la blanqueta de la col (‘Pieris rapae’) i al llarg de 4 anys de seguiment fets pel projecte MICROCLIM han pogut evidenciar que les larves d’aquestes papallones experimentaven canvis en la taxa de supervivència depenent d’en quin microhàbitat hagin fet la posta. Els resultats de l’estudi mostren que en el cas dels microhàbitats del bosc, espais on hi ha més ombra, humitat i una major presència d’arbres les papallones poden mitigar els impactes del canvi climàtic en la seva supervivència i exercir com a refugi segur per poder fer les postes d’ous; els investigadors, però, alerten que amb el canvi climàtic i l’aparició més freqüent de fenòmens climàtics extrems com les onades de calor superiors als 40 graus i les greus sequeres poden fer que aquest tipus d’espais acabin perdent el seu valor com a refugi, un fet que acabaria causant que les societats de papallones col·lapsessin i s’aboquessin a la desaparició.
Com afecta el clima a les espècies?
El projecte MICROCLIM va analitzar com responia la blanqueta perfumada en condicions de reducció dràstica d’emissions de CO₂ -condicions sota les quals la temperatura pot augmentar fins a 4 graus i en les quals es poden patir més fenòmens climàtics extrems-. Per trobar com responia aquesta espècie, els investigadors van analitzar-les en dues zones de Catalunya completament diferents com són el Cortalet, al parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i el bosc de Can Jordà, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Els resultats d’aquest estudi mostren que a l’Empordà la població de papallones queia un 3% anual mentre que a la Garrotxa hi havia un augment del 6%, mostrant com els microclimes poden canviar la supervivència de l’espècie. Maria Vives-Ingla, investigadora del CREAF i primera autora dels estudis en el marc de la seva tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), assegura que “aquestes projeccions posen de manifest que els refugis microclimàtics poden oferir una protecció temporal, però no garanteixen la resiliència a llarg termini davant dels fenòmens més extrems i imprevisibles”.
El director de la tesi doctoral de Maria Vives-Ingla, l’investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, adscrit al CREAF i coordinador del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), Constantí Stefanescu, referma l’explicació de Vives-Ingla i destaca que la diferència entre l’Empordà i la Garrotxa “s’explica pel microclima forestal que actua com un refugi climàtic al bosc de Can Jordà de la Garrotxa, que protegeix les larves dels primers estadis de la calor extrema i l’escassetat d’aliment”.
