Els historiadors han calculat que el fi del domini romà sobre Britània (l’actual Regne Unit) es va produir entre el 383 i el 410 dC. La caiguda de Roma a Britània representa una de les grans taques militars i administratives d’un dels grans imperis de la història. Ara un estudi dirigit per la Universitat de Cambridge assenyala que el declivi romà a Britània va començar abans per culpa de tres sequeres consecutives. Els investigadors van reconstruir els nivells de temperatura i precipitació del sud del Regne Unit durant i després de la Gran Conspiració Bàrbara del 367 dC -quan les tropes de la guarnició romana del mur d’Hadrià es van rebel·lar i van permetre l’entrada dels Pictes- gràcies als registres d’anells de roure i els relats romans de l’època, una combinació de dades que assenyalen que les sequeres estivals dels anys 364, 365 i 366 dC van suposar l’inici del final del domini romà a Britània.
L’estudi assenyala que entre el 364 i el 366 dC Britània va experimentar tres estius excepcionalment secs i amb sequeres destacades. Una mostra d’aquesta sequedat viscuda pels romans és la precipitació mensual que han pogut reconstruir els investigadors en la qual s’indica que entre el 350 i el 500 dC la precipitació mitjana (de l’abril al juliol) va ser de 51 mm, mentre que durant aquests tres anys (354, 365 i 366 dC) només va ser de 29 mm, 28 mm i 37 mm, respectivament.
Una destrossa en els cultius romans
A Britània els romans conreaven, principalment, l’espelta i l’ordi de sis fileres aprofitant el clima humit de la província que permetia sembrar els cultius a la primavera. L’impacte d’aquestes sequeres hauria fet una destrossa gegant en els cultius romans, ja que la temporada en la qual se sembrava deixava molt exposat el cultiu a la falta d’aigua. “Tres sequeres consecutives haurien tingut un impacte devastador en la productivitat de la regió agrícola més important de la Britània romana. Segons els escriptors romans, això va provocar escassetat d’aliments, amb tots els efectes socials desestabilitzadors que comporta”, sentencia Ulf Büntgen, professor del Departament de Geografia de Cambridge.
Aquest impacte en les collites romanes hauria accelerat la rebel·lió i deserció dels soldats fronterers i hauria estat la primera pedra per al posterior col·lapse militar i social de Britània que va obrir les portes als pictes, els escots i els saxons per envair la província romana i acabar amb la presència de Roma a l’illa amb la retirada de les darreres tropes el 410 dC.
