Un nou estudi liderat del Centre d’investigació en Salut Laboral (CISAL), grup de recerca conjunt de l’Hospital del Mar Research Institute i la Universitat Pompeu Fabra, i el grup d’Avaluació de tecnologies sanitàries en Atenció Primària i Salut Mental (PRISMA), del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD) i de l’Institut de Recerca de Sant Joan de Déu (IRSJD) i membres de l’àrea del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). L’estudi el publica la revista Scandinavian Journal of Work, Environment & Health demostra que les persones que treballen menys hores però ho fan pel mateix sou té un impacte positiu sobre la salut dels treballadors.
Els investigadors van analitzar quinze estudis i informes sobre experiències avaluades de reducció de la jornada laboral publicats durant els darrers onze anys i van poder comprovar que la reducció de la jornada laboral però mantenint el sou tenia un impacte positiu sobre la salut dels treballadors. A més, els autors de l’estudi destaquen que també es produien millores en el balanç entre la vida laboral i la personal. Segons l’estudi liderat per l’Hospital del Mar aquelles persones a les quals se les aplicava una reducció de la jornada laboral presentaven millores en el seu descans, menors nivells de fatiga i eren més actius, un fet associat a menys obesitat.
L’estudi, però, alerta que per poder obtenir aquests efectes positius sobre els treballadors no s’ha de vincular la reducció horària amb un increment de les exigències laborals per poder fer mateixa feina que abans de la reducció de l’horari laboral. De fet, asseguren que si la reducció horària no va acompanyada de mesures d’organització no es poden obtenir aquests efectes positius i pot generar l’efecte contrari i amplificant la precarització laboral.
Pot ampliar la bretxa i accentuar els rols de gènere
Els autors de l’estudi, però, alerten que tot i que la reducció de la jornada laboral pot anar associada amb millores per a la salut dels treballadors a la vegada es transforma en una ganivet de doble fulla i que pot implicar que s’amplii la bretxa i s’accentuin els rols de gènere, ja que van poder comprovar que aquelles dones que es veien beneficiades per la reducció de jornada dedicaven més temps a les feines de la llar i les tasques de cuidadora.
La doctora Mireia Utzet, investigadora del grup CISAL i coprimera autora de l’estudi, assenyala que “si només reduïm la jornada, sense que hi hagi una modificació més estructural de com tenim organitzada la vida i la societat, aquesta reducció horària impactarà de manera diferencial entre homes i dones”. “Cal incorporar la perspectiva de gènere en el debat de la reducció de la jornada laboral, perquè fer una societat efectivament més saludable tant per homes com per dones, no és només una qüestió d’horari laboral“, afegeix la doctora Mercè Soler, investigadora del grup del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de l’Institut de Recerca de Sant Joan de Déu, i coprimera autora de l’estudi.
