Les noves tecnologies i la intel·ligència artificial s’han fet un lloc gairebé imprescindible en el dia a dia dels humans. En molts aspectes poden ajudar de forma clara a simplificar processos, però un estudi del Massachusetts Institute of Technology i la Universitat de Cornell alerta que l’ús de la IA pot tenir un impacte dràstic per al cervell humà.
Els investigadors assenyalen que durant el seguiment dels 500 participants en l’estudi van poder observar que, després de quatre mesos, aquells usuaris que van fer un ús freqüent de la IA del ChatGPT van desenvolupar un deteriorament destacat del rendiment neuronal, lingüístic i conductual. És a dir, aquelles persones que delegaven les tasques cognitives complexes a ChatGPT acabaven generant un efecte advers, produint treballs de menor qualitat i mostraven un deteriorament gradual en habilitats lingüístiques clau.
Utilitzar un recurs o dependre’n
Una de les coses que més preocupa els investigadors no és l’impacte de la IA en el cervell humà en si, sinó que es pugui normalitzar la seva utilització i dependència en el dia a dia i, per tant, es maximitzin les conseqüències cognitives que té per als humans. De fet, demanen moderar la utilització d’aquest tipus d’eines, ja que creuen que no és l’ús d’aquest tipus de recursos sinó l’ús sense criteri d’eines com ChatGPT el que pot afectar directament el cervell de les persones. En aquest aspecte fan l’analogia amb una calculadora, ja que un ús indiscriminat d’aquest aparell fa que s’atrofiï l’agilitat mental per resoldre operacions bàsiques com sumes, restes, multiplicacions o divisions. Els investigadors, però, no es mostren contraris a la utilització d’aquestes eines, però sí que demanen que es tingui un equilibri en la seva utilització.
En un assaig elaborat a partir d’aquest estudi del MIT es mostra, per altra banda, que aquells usuaris d’IA que només eren consumidors de respostes patien un deteriorament de les capacitats cognitives, mentre que aquells que utilitzaven la IA per poder expandir les seves idees i el seu coneixement mostraven millores en el pensament crític i en l’estructuració d’arguments, un aspecte pel qual l’autor destaca que el problema no és la utilització d’aquestes tecnologies sinó com s’integren en les nostres necessitats i els processos mentals.
Una de les altres coses que es destaquen de l’estudi és la importància del context. Els investigadors van poder determinar que molts dels participants de l’estudi treballen en ambients en els quals hi ha una pressió de temps, és a dir unes condicions laborals que són propenses a l’automatització de tasques repetitives. De fet, a l’estudi s’assenyala que en aquest tipus d’entorns laborals la utilització d’aquestes tecnologies no es tracta d’una elecció voluntària sinó que és gairebé una obligació, ja que es demana una gran productivitat i, per tant, hi ha un ús passiu de l’eina i se li dona més valor al resultat immediat que no pas al pensament profund, un tipus d’escenaris que multipliquen els efectes negatius de la IA sobre el cervell humà.
Una eina molt estesa en els joves
L’aparició de la IA ha irromput de forma dràstica en la vida dels humans. El sector poblacional més afectat per aquesta irrupció són els adolescents, que ja són nadius digitals i que veuen com la utilització de la IA pot simplificar els seus treballs acadèmics i apropar-los als resultats esperats. Davant aquesta situació, es dibuixa un horitzó en el qual hi ha un interrogant clar, que és com es pot integrar aquesta tecnologia a la vida diària de les noves generacions sense que comporti un greuge per al cervell i que no substitueixin els processos mentals. Els investigadors assenyalen que l’aprenentatge profund requereix fricció, esforç, assaig i error i que la seva utilització com a substitutiu dels processos mentals pot generar una societat intel·lectualment més fràgil.
