L’escalfament global i el canvi climàtic són dos dels grans problemes als quals s’ha d’enfrontar la població humana. Els efectes d’aquestes dues afectacions s’estan deixant notar als llacs àrtics, on un clima més càlid i humit està fent que aquests llacs augmentin la productivitat biològica i s’impulsin les emissions de metà. Els investigadors assenyalen que la producció de metà era més alta en els sediments dels llacs que tenien una major productivitat biològica com algues, plantes aquàtiques o vegetació terrestre.
Un equip de recerca internacional ha arribat a aquesta conclusió després d’investigar 10 llacs àrtics d’Svalbard i la zona subàrtica d’Escandinavia i assenyalen que els resultats de la seva investigació “suggereixen que el contingut de carboni en l’aigua i els sediments, la profunditat i la grandària del llac, i la latitud i l’altitud influeixen en la producció i alliberament de metà”.
Els resultats de l’estudi, a més, evidencien una diferència important. En comparar les dades i mostres de l’estudi amb les de més de 60 llacs de tot el món els investigadors van poder evidenciar que els fluxos de metà dels llacs àrtics individuals són generalment menors que els de les regions tropicals o temperades, però que, a la vegada, aquests fluxos continuen sent significatius i molt variables considerant la gran quantitat de llacs en els paisatges del nord.
El metà, un dels grans gasos d’efecte hivernacle
Cal destacar que el gas metà és un dels gasos d’efecte hivernacle més potents de tot el planeta i es calcula que l’emissió d’aquest gas és el responsable d’aproximadament el 30% de l’augment global de les temperatures. Els investigadors, a més, assenyalen que el metà és més de 25 vegades més potent que el diòxid de carboni com a gas d’efecte d’hivernacle, motiu pel qual cal controlar els processos que afecten els llacs àrtics, que ja de per si són importants fonts naturals de metà.
