Una recerca conjunta feta per investigadors catalans i escocesos alerta que les tecnologies per capturar i emmagatzemar geològicament carboni (CEC) per reduir el CO₂ present a l’atmosfera i poder lluitar contra el canvi climàtic poden acabar generant desigualtats entre els països. Aquestes desigualtats fan que aquells països que més s’han beneficiat del gas i el petroli; i, per tant, han contribuït més al canvi climàtic estan més preparats per aquestes noves tecnologies, un fet que és totalment oposat en el cas dels països més pobres i que no han contribuït tant al canvi climàtic, ja que aquests països poden quedar endarrerits tecnològicament en no tenir ni les infraestructues ni el múscul economics..
En declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies, Juan Alcalde, investigador de Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) i primer autor del treball, explica que l’estudi “revela que, a escala global, els països parteixen d’una base desigual per al desenvolupament de les tecnologies d’emmagatzematge geològic de CO₂: els més rics, que històricament també han contribuït més a la crisi climàtica, estan destinats a liderar el negoci de la gestió del carboni. Això, evidentment, planteja importants qüestions de justícia i igualtat entorn de qui paga i qui es beneficia de les tecnologies climàtiques, així com de les polítiques i mecanismes que les impulsen”.
Les tecnologies CEC
En la lluita contra el canvi climàtic la descarbonització de les empreses ha representat un aspecte fonamental de la lluita ambiental. Les CEC són una d’aquestes armes per a poder complir amb els objectius de contaminació i ambientals fixats per la comunitat internacional; però a la vegada són una arma de doble full, perquè tot i el gran impacte -positiu- per al medi ambient, aquest nou estudi revela que aquells països rics, amb uns ingressos alts i que, històricament, s’han enriquit amb la producció de petroli i gas estan molt millor posicionats per desenvolupar les CEC i beneficiar-se’n. Això suposa un greuge comparatiu amb els països amb menys ingressos, ja que aquests països rics s’han enriquit amb el comerç de petroli i gas i, per tant, són els majors responsables històrics del canvi climàtic. Aquest enriquiment junt amb les infraestructures, l’experiència tècnica i els recursos financers necessaris per liderar aquesta nova economia verda és un avantatge doble que pot deixar enrere els països amb menys recursos.
Els països d’ingressos alts, especialment aquells amb un històric de producció de petroli i gas, estan molt millor posicionats per desenvolupar i beneficiar-se de les tecnologies de Captura i Emmagatzematge de Carboni perquè ja compten amb la infraestructura, l’experiència tècnica i els recursos financers necessaris per liderar aquesta nova economia verda. “Els països que desenvolupin aquestes tecnologies no només compliran amb els objectius climàtics de manera més ràpida i rendible, sinó que també podran beneficiar-se econòmicament com a pioners en el negoci de la gestió del carboni”, assenyala Juan Alcalde.
És per això que l’estudi demana que hi hagi un finançament i unes polítiques climàtiques que siguin equitatives entre països, un fet que suposaria que els beneficis d’aquestes tecnologies CEC es repartissin de forma global en comptes d’agreujar i aprofundir en les desigualtats entre països.
