Els víkings s’han guanyat la fama de societat implacable en les seves conquistes, saquejos i la ferocitat sobre el camp de batalla. Ara una nova investigació dirigida per la doctora Jane Kershaw, professora associada d’Arqueologia de la Universitat d’Oxford, assenyala que els víkings eren molt més que simples saquejadors i guerrers formidables, si no que també eren grans mercaders. La investigació ha aprofundit en l’abast internacional que tenien les xarxes comercials vikingues i que abastaven gairebé tota Europa i arribaven fins a Europa, l’Orient Mitjà i l’Àsia central.
La recerca s’ha basat en un gran tresor de plata trobat a North Yorkshire (29 lingots de plata i diversos collarets elaborats del segle IX o principis del X) i ha pogut revelar que aquesta plata obtinguda no provenia només de les diverses incursions realitzades, sinó que venia procedent de les xarxes comercials de llarga distància que els víkings havien estès al llarg dels territoris musulmans. Els investigadors van utilitzar anàlisis geoquímiques per a rastrejar l’origen dels lingots de plata i les peces de joieria i mostren que, si bé gran part provenia d’Europa occidental (fos plata anglosaxona o carolíngia) una altra gran part de les monedes trobades eren monedes de plata islàmiques o dírhams, uns tresors que s’hauria obtingut a través de les rutes comercials escandinaves com Austrvegr.
La doctora Jane Kershaw, professora associada d’Arqueologia de la Universitat d’Oxford i qui va dirigir la recerca, assenyala que “la majoria de nosaltres tendim a pensar en els víkings principalment com a saquejadors que saquejaven monestirs i altres llocs rics a la recerca de riquesa. El que demostra l’anàlisi del tresor de Bedale és que això és només una part del panorama”. Kershaw afegeix que “els víkings van saquejar i van robar, i part d’aquesta riquesa es conserva en els anells i lingots del tresor. Però també van obtenir grans beneficis de les rutes comercials de llarga distància que connectaven el nord d’Europa amb el Califat Islàmic. Ara podem veure que van portar amb si grans quantitats d’aquesta plata islàmica quan van establir assentaments a Anglaterra.”
Comerç amb el Califat Islàmic
L’anàlisi dels isòtops de plom i oligoelements va permetre identificar tres fonts principals de plata: monedes d’Europa occidental, dírhams islàmics i fonts mixtes que reflecteixen una barreja d’ambdues. De fet, nou dels lingots analitzats coincideixen geoquímicament amb plata encunyada durant els regnats del Califat Islàmic a les regions que actualment són l’Iran i l’Iraq.
