Una nova recerca impulsada per l’Institut Karolinska de Suècia i publicada al portal científic Cell alerta que el virus comú d’Epstein-Barr (VEB) pot acabar causant una esclerosi múltiple. Els investigadors assenyalen que quan el sistema immunitari combat aquest virus les cèl·lules T -les guardianes del sistema immunitari- s’activen i a més d’atacar els virus poden atacar la anoctamina-2 (ANO2), una proteïna del cervell.
Aquesta ‘equivocació’ de les cèl·lules T s’anomena mimetisme molecular i fa que les cèl·lules confonguin les proteïnes de l’organisme amb les proteïnes del virus, generant un desgavell dins del cos fet per la mateixa ‘seguretat’ dels humans i provocant un dany major. La primera autora de l’estudi i membre del Departament de Neurociència Clínica de l’Institut Karolinska, Olivia Thomas, assenyala que “els nostres resultats proporcionen proves mecàniques que les respostes immunitàries al virus poden danyar directament el cervell en l’esclerosi. Es tracta d’una malaltia neurològica complexa, i és possible que els mecanismes moleculars variïn entre els pacients”.
Una relació entre la mononucleosi i l’esclerosi múltiple
Durant anys la comunitat científica ha buscat una relació directa entre la mononucleosi i l’esclerosi múltiple després que diversos estudis poguessin constatar que les persones que acaben desenvolupant esclerosis han passat la mononucleosi infecciosa o ‘malaltia del petó’. Aquest nou estudi va analitzar mostres de sang de persones amb esclerosis i les van comparar amb persones sanes. Els investigadors detallen que es va aconseguir “aïllar cèl·lules T que reaccionen tant a la proteïna EBNA1 com a l’ANO2 del virus d’Epstein-Barr (VEB) en persones amb EM”.
Posteriorment, els experiments fets en ratolins van demostrar que aquestes cèl·lules poden exacerbar símptomes similars als de la EM i causar dany cerebral. El professor Tomas Olsson, qui va dirigir l’estudi juntament amb el professor associat André Ortlieb Guerreiro-Cacais ambdós investigadors de l’Institut Karolinska de Suècia, assenyala que “el descobriment obre el camí a nous tractaments dirigits a aquestes cèl·lules immunitàries amb reactivitat creuada. Atès que diverses vacunes contra el VEB i fàrmacs antivirals s’estan provant en assajos clínics, els resultats podrien ser de gran importància per a futures iniciatives preventives i terapèutiques”.
